Carta al diariAssociació de Veïns de l’Espai Rural de Gallecs .- Fa uns dies em van convidar a explicar públicament la situació de l’accés a l’aigua potable a Gallecs al costat de dos referents de la lluita per aquest dret universal sovint vulnerat.

La Maria Campuzano de l’Aliança contra la Pobresa Energètica de Catalunya va parlar de com es nega aquest dret a tantes famílies pel injust fet de no poder pagar-la i el Toni Barberà, com a metge amb una dilatada experiència, va denunciar els efectes que aquest incompliment provoca en la salut de les persones.

Malgrat que tots dos van donar dades esgarrifoses, la meva exposició va ser la que més va sorprendre als assistents, inclosos els dos ponents. Els va costar de creure que després de 40 anys de reclamacions a tots colors de governs, estiguem encara pitjor: continuem sense aigua potable i ara s’acaba la no potable amb la què hem sobreviscut.

Davant d’aquesta indignació insuportable, hem recorregut per enèsima vegada al conseller, a l’Incasòl, als ajuntaments i fins i tot al Parlament amb mocions i resolucions aprovades per unanimitat que evidencien la seva pròpia deixadesa i incompetència.

Una vegada més, es demostra que aquest és un país tremendament buròcrata capàs d’humiliar un veïnat sense aigua mentre que uns horts municipals i alguns pagesos i veïns la malbaraten impunement.

Pol Ansó Ros

Associació de Veïns de l’Espai Rural de Gallecs

Gallecs, a 29 de març de 2018