Comunicat.- D’un temps ençà, veiem com les petites victòries que havíem assolit perillen pel retorn d’un discurs involucionista que ens retorna a l’esquema del xoc de civilitzacions.

I això passa en un moment on Europa ha viscut l’arribada de centenars de milers de persones que cercaven refugi fugint dels conflictes i de la violència de Síria, Afganistan, Ucraïna, Iraq, Eritrea o Líbia, entre d’altres.

I malgrat que Grècia va ser el bressol de l’asil, on va néixer fa més de 2000 anys, i que després de la segona guerra mundial va ser Europa qui va portar aquesta idea a l’escena internacional amb la convenció de Ginebra de 1951, la reacció de les institucions europees i els estats membres de la UE a la darrera crisi de refugiats ha estat aixecar tanques, ometre el salvament marítim, reprimir i dificultar el trànsit i limitar el dret d’asil.

La mateixa Europa que veu reaparèixer la resposta islamòfoba i el rebuig organitzat per l’extrema dreta a l’arribada de persones refugiades als països d’acollida.

I de sobte, un atemptat al cor d’Europa, molt més a prop del que estem acostumats, ens ha glaçat la sang i hem vist com a París patia en pròpia pell el que van patir fa ben poc a Beirut, Ankara, Tunis, i el que pateixen milers de persones cada dia a Síria, Iraq, Pakistan, Afganistan i Nigèria, països on es concentren el 80% dels atemptats terroristes comesos durant els darrers anys. (Llegir més).