Carta oberta de la FAVSabadell, 28 de gener.-Segurament, en el curt temps que porta vostè al càrrec de la Conselleria, i per les declaracions que ha anat realitzant en els diversos mitjans, s’ha anat fent càrrec de les deficiències i problemes pels quals travessa la sanitat pública a Catalunya.

No insistirem a assenyalar que, entre les causes d’aquesta situació, tenen un paper molt rellevant la política de retallades que, des de fa més d’una dècada ha anat ompliment a cap la Generalitat, així com el que entenem com una falta de planificació des d’una perspectiva social o cosa que és el mateix, d’una estratègia racional per a atendre les creixents necessitats en el camp socisanitari agreujats per la pandèmia que portem sofrint des de fa gairebé 2 anys. No obstant això, volem deixar- li constància de la nostra denúncia que portem realitzant des de fa anys sense obtenir respostes mínimament satisfactòries.

Dit l’anterior li lliurem, una síntesi dels problemes i reivindicacions que estan damunt de la taula a la nostra ciutat i per extensió al Vallès Occidental-Est, en el ben entès que, tots i cadascun d’ells han de ser tractats en un marc deliberatiu amb els agents socials implicats amb la sanitat pública: Generalitat i ajuntament, professionals soci-sanitaris i la ciutadania com a usuària del servei públic i esperem que prengui nota de les reivindicacions i de la
necessitat de crear un punt de trobada participativa per a abordar-les.

El Vallés Occidental Est sofreix un greuge comparatiu amb la mesura de la resta de Catalunya quant a la ràtio
de llits hospitalaris, amb un saldo negatiu del voltant de 500. L’Hospital Ernest Lluch, si bé pal·liarà aquesta situació (quan es construeixi, atès que aquest equipament està previst la seva construcció des de fa més d’una dècada sense que, avui dia tinguem informació respecte al calendari per a això), en absolut cobrirà les necessitats reals.

La situació de desemparament per falta de recurs en temes crucials, perquè la sanitat pública i de qualitat sigui digna de tal nom, fa que ho serveis prestat siguin clarament deficients com succeeix en l’assistència prevalgués (no oblidem que és la base de tot el bastimentades de la sanitat pública); l’hospitalària (inclosa les urgències), els obsolets edificis dels CAP’s; l’obertura del consultori de Poblenou amb tots els seus serveis; a salut mental
deixada en uns moments que és fonamental; les aventureres planificacions tendents invariablement a concentrar serveis públics minant els CAP’s com és la concentració de la pediatria; les inaguantables llistes d’espera en tots els nivells, estan en la base de les denúncies/reivindicacions que li plantegem.

I, en aquesta línia, la inexplicable situació que pateix Sabadell al no disposar ni tan sols d’una residència pública, reivindicada des de fa dècades per la ciutadania, davant la passivitat de la Generalitat.

I a tot això, dir-li que estan en el camí contrari les polítiques tendents a “optimitzar la precarietat” a la qual han conduït la sanitat pública. Necessitem mesures reals per a revertir tal situació i recordem que la Generalitat tenen competències exclusives en aquesta matèria, i que, no obstant això, en comparació amb altres comunitats autònomes, estem a la cua quant a inversió de percentatges del PIB en sanitat. Com vostè mateix ha reconegut, alguna cosa s’està fent malament davant l’evidència de l’increment de famílies que estan optant per mútues privades per falta de recursos en la sanitat pública. (Carta pdf)