Comunicat Vocalia de Dones de l’AV Esquerra de l’Eixample .- Volem manifestar la nostra preocupació davant la tramitació al Parlament de Catalunya, amb caràcter d’urgència, de la Proposició destinada a modificar l’actual Llei de 2008, referida a les violències vers les dones.

Cal recordar que aquella Llei fou el resultat d’un ampli procés en què van prendre la paraula i es van implicar, no només les forces polítiques, sinó el moviment feminista i els seus nombrosos col·lectius. Han passat anys des de llavors. Hem acumulat experiències i han sorgit noves problemàtiques i realitats socials. Una actualització de la Llei té, doncs, sentit. Però, en un tema tant punyent i transcendent, això requereix de nou reflexió col·lectiva i recerca d’amplis consensos. Les dificultats inherents  la pandèmia no poden ser excusa per obviar aquest esforç.

La lectura del projecte admès a tràmit – procediment reduït a un nombre restringit de compareixences – ens confirma el risc de fer les coses amb precipitació. Correm el risc d’esguerrar la Llei de 2008en lloc de millorar-la i fer-ne un estri més eficaç en la lluita contra les violències masclistes. Així, per exemple, si allò que es pretén és ampliar el ventall de violències que contempla la Llei, nosaltres seríem partidàries d’incloure-hi la trata amb fins d’explotació sexual i la prostitució coma tal, inspirant-nos en la tradició del feminisme nòrdic que la considera en tots els casos com un abús masclista i un delicte reprovable per la societat, i que obliga els poders públics a oferir suport i alternatives a les dones en situació de prostitució.

Així ho reclamàvem ara fa dos anys amb el Manifest “La Pau de les Dones”, amb el suport de centenars de personalitats. Lluny d’això, veiem comparèixer al Parlament, a títol d’expertes, persones i entitats vinculades als lobbys de les indústries del sexe.

De la mateixa manera, quan s’esmenta l’impacte de les noves tecnologies i les xarxes socials en l’aparició de formes inèdites d’assetjament, ens sorprèn que no hi hagi cap referència a la pornografia, que ha tingut un desenvolupament vertiginós i massiu en els últims anys, que exerceix una influència creixent en el comportament de joves i adolescents i que ha derivat en una apologia i una erotització sistemàtica del tracte degradant i la violència vers dones i nenes. Podríem dir el mateix en relació a la denúncia dels atemptats contra els drets reproductius, en què s’obvia qualsevol menció als “ventres de lloguer”, un fenomen que afecta sobretot a dones pobres d’altres països, però que té el seu origen en la demanda que es produeix a Occident i que ens revolta com a dones feministes i solidàries que som.

          Però, si aquestes mancances són remarcables,encara sobta més la inesperada introducció en la proposició d’un apartat (punt 8) que pretén ampliar el marc de la Llei a col·lectius “no binaris”, “trans”, “que tenen una auto identificació de gènere que no correspon al sexe assignat al nàixer”… Creiem que aquest tipus d’incorporació pot desvirtuar completament el sentit de la Llei. En qualsevol cas, una modificació d’aquest abast no pot ser introduïda per la porta de darrera, a corre-cuita, sense debat i sense cercar la construcció d’acords tan amplis com els que es van aconseguir el 2008. I és evident que, ara com ara, no hi ha un acord sobre aquesta qüestió dins del moviment feminista.

Nosaltres pensem que tota persona, sigui quina sigui la seva orientació sexual o la seva forma de viure-la, té dret al respecte de la seva integritat i a l’empara dels poders públics enfront de qualsevol discriminació.La defensa d’aquests drets pot ser l’objecte d’altres disposicions legislatives. Però la Llei de 2008 aspirava a protegir dones i nenes enfront de les violències que pateixen arran del seu sexe; val a dir, arran de la situació d’inferioritat, submissió o vulnerabilitat que la jerarquia patriarcal atribueix a les persones de sexe femení – i que, malgrat els avenços en matèria d’igualtat, persisteix en les nostres societats. La pretensió d’ampliar el focus de la Llei transforma la meitat de la població en un “col·lectiu”, desdibuixant la desigualtat estructural i específica de què són objecte les dones – i que requereix, per tant, estris jurídics i polítiques públiques igualment específics per combatre-la.

          Més enllà de les diverses opinions que puguem tenir al respecte, no és admissible que es produeixi un canvi tan significatiu en una llei que les dones d’aquest país sentim com a nostra sense un debat públic, rigorós i suficient.Hem d’aturar una dinàmica perversa que soscava la democràcia i que consisteix en el segrest del debat ciutadà a mans de lobbys i “experts” de part. No és admissible que ens trobem davant de fets consumats, amb noves lleis que poden soscavar drets adquirits o afectar la salut i el desenvolupament dels nostres fills i filles, sense haver-ne parlat.

          El Consell no hauria de donar el seu aval a un procediment parlamentari que no permet el temps necessari per a una reflexió seriosa i participada. Més val endarrerir l’aprovació d’una llei per treballar-la bé, que no pas propiciar l’adopció d’un nyap que pot danyar els interessos de les dones.

Vocalia de dones de l’AVVEE