Comunicat FAVSabadell.- Els grans mitjans d’informació i persuasió (la majoria, propietat de la banca) insisteixen que el sistema bancari juga un paper importantíssim i fonamental per a la supervivència de l’economia pel que és necessari cuidar-lo i ajudar-lo en tot el possible. I bé que ho
tenen cura. Segons el Tribunal de Comptes, entre 2009 i 2020 se’ls han donat centenars de milers de milions d’euros públics i el Banc Central Europeu (una institució pública) li ha prestat milions d’euros a cabassos a interessos ridículament baixos.

L’anomenat “rescat” de les entitats financeres de les seves orgies especuladores, deixa a les clares un tracte preferencial que ni de lluny han rebut comerciants, autònoms, petites empreses i que han anat en un clar detriment de les arques públiques que ha vist minvada la seva capacitat per equiparar el raquític estat del benestar espanyol als nivells mitjans de la UE-15 i aquí, no es pot oblidar que l’escandalós maridatge entre grans bancs i poder polític, és clau.

Donada la dinàmica de l’actual model econòmic, tendeix a la concentració de l’economia en poques mans; atès que el sistema bancari entra en aquesta lògica neoliberal com acrediten les fusions; atès que, hi ha consens en què es tracta d’un camí que condueix irremissiblement cap a un model social on el poder econòmic marca el full de ruta de la societat en detriment de el poder polític que hauria de ser el genuí reflex de la sobirania popular.

Atès que es tracta d’una situació que reforça el incompressible que resulta que una cosa tan determinant per a la vida de la immensa majoria de la població es deixi en mans privades l’interès és el benefici i no l’interès general, el que ve a reforçar la justesa i la imperiosa necessitat d’una banca pública i un control estricte, eficient i eficaç dels bancs privats per evitar que facin el que vulguin com estan fent, conduint a el món, a un desordre econòmic evident.

Atès que aquesta situació desfavorable per a les classes populars i la ciutadania en general va tenir un punt d’inflexió amb la crisi econòmica de l’any 2008 i ara amb la pandèmia de la CODIV19 s’ha vist especialment agreujada.

Atès que, en aquest context, les entitats bancàries estan tancant més de 4.000 sucursals per tot arreu el que suposa en primer lloc la desaparició de desenes de milers de llocs de treball mitjançant acomiadaments més o menys encoberts i acords (en no pocs casos forçats per la situació), el que implica no tan sols que les arques públiques deixen de percebre ingressos via seguretat social i tributària, sinó que arribat el moment, s’han de fer càrrec dels subsidis i pensions que legalment corresponguin. Efectes col·laterals de les decisions unilaterals d’un sector (la banca) que torna a deixar en entredit l’interès general com a principi constitucional inspirador de les decisions polítiques. (Seguir llegint comunicat Comunicat)
i