Comunicat FAVB.Els darrers mesos el debat ciutadà ha estat focalitzat en qüestions de seguretat, especialment relacionades amb l’increment de furts i la repetició d’actes violents. Són fets que generen una enorme alarma social i reaccions que sovint poden empitjorar la situació, com és el cas de les preteses patrulles ciutadanes que poden provocar una escalada de violència i una criminalització de persones vulnerables. Volem una ciutat sense violència on tothom pugui fer la seva vida amb pau i tranquil·litat. Amb aquest objectiu tothom hi pot estar d’acord.

Cal assenyalar però, que la seguretat entesa com la possibilitat de realitzar una vida digna no es limita a les qüestions de violència física i propietat privada. Hi ha moltes altres fonts d’inseguretat que pateixen molts veïns i veïnes dels nostres barris en temes com l’habitatge, la seguretat laboral, la seva situació com a ciutadans amb drets, la violència de gènere, la pobresa, etc. Cal recordar-ho perquè els processos que generen inseguretat física estan molt relacionats amb els que provoquen altres fenòmens. Per exemple, les ocupacions d’habitatges que preocupen a alguns barris són principalment el producte de les expulsions massives que van practicar els bancs durant la crisi hipotecària, de l’abandonament que han fet aquests bancs del parc d’habitatges i de les necessitats de moltes persones per accedir a una llar. L’increment de les desigualtats, el model turístic i l’especulació immobiliària també són factors molt importants a tenir en compte.

Per fer una bona política de seguretat cal analitzar bé les causes i el rerefons dels problemes que conflueixen a cada barri a l’hora de generar conflictes de seguretat. En el nostre coneixement a peu de carrer observem que els problemes i les causes són molt diferents en un barri que en un altre. Que en alguns existeix un problema important de violència, que en d’altres es donen situacions molt complexes d’acumulació de diferents problemes i en altres tenim sobretot tensions en l’ús de l’espai públic. Les pròpies dades policials indiquen aquestes diferències i obliguen a fer una diagnosi detallada barri per barri, per avaluar la dimensió real del problema, les seves causes i dinàmiques i les propostes de línies de treball.

Considerem que la pitjor forma de resoldre els problemes és actuar en calent buscant respostes immediates. Com moltes altres qüestions, es tracta -tant en el cas de la seguretat física com en el de l’ús de l’espai públic- de temes que no tenen solucions senzilles, que requereixen un treball continuat. Les dades estadístiques disponibles no avalen que al nostre país tinguem menys vigilància policial que a d’altres (el nivell està per sobre de la mitjana europea), ni que tinguem un nivell de tolerància judicial més laxe (estem entre els països amb percentatges més alts de població reclusa). El que no vol dir que en alguns llocs no falti més policia (i això ha passat en diferents barris de la ciutat), ni que no s’hagin de revisar determinades qualificacions penals.

Per tot això pensem que cal abordar el tema des d’una òptica diferent a l’estreta visió de llei i ordre que es planteja des d’alguns àmbits. I per això proposem que:

1. S’elabori una diagnosi adequada barri per barri, amb participació del teixit social de cada zona per detectar focus de problemes, causes i elaborar una proposta transversal d’actuació. Es pot començar pels barris on els problemes són més punyents.

2. Es reorganitzi el paper dels diferents cossos policials, centrant el dels Mossos d’Esquadra en les tasques de seguretat i la Guàrdia Urbana en temes de convivència i amb el reforçament del desenvolupament de la policia de barri i el seu paper de mediació. Adequació del nombre d’efectius a les necessitats reals de la ciutat.

3. Es contempli, d’acord amb allò que atorga la Carta Municipal, la possibilitat de crear un cos auxiliar d’agents cívics en funcions del foment de la convivència en l’espai públic i com auxiliar de la Guàrdia Urbana, modificant en el cas que fos necessari l’article 25 perquè pugui assumir altres facultats. La creació d’aquest cos auxiliar podria venir de la transformació dels treballadors de B:SM, atesos que la tecnificació del treball de control de l’aparcament pot representar un sobrant de treballadors amb àmplia experiència de carrer, coneixement dels barris, estatus de treballadors públics i vocació de servei.

4. Es realitzi una revisió de l’Ordenança del Civisme, eliminant els aspectes punitius que té l’actual sobre persones vulnerables. Una nova regulació que tingui en compte tots els conflictes de convivència que es donen en l’espai públic i que tracti d’aportar mesures realistes per resoldre’ls. Fomentar en les noves ordenances les mesures compensatòries i serveis a la comunitat, especialment en aquells barris on més és desenvolupin les faltes. Estimular aquestes mesures per sobre de les multes, com a forma de reinserció i d’integració comunitària.

5. Abordar el treball en un nou Pla de drogues i altres addiccions que faci front al creixement del consum entre determinats col·lectius.

6. Fer front a l’insuportable creixement de la violència de gènere amb un pla integral que impliqui tots els estaments, impulsant campanyes d’educació cívica en la igualtat adreçades a tota la població i específicament als sectors d’infància i joventut.

7. Analitzar el creixement de la delinqüència en relació amb l’augment de visitants i la posició actual que la ciutat ocupa en el rànquing mundial de ciutats turístiques. Fer participar els organismes que gestionen el turisme i establir amb el sector privat un repartiment de càrregues de les externalitats negatives que el turisme genera, fent que el sector assumeixi una part de la inversió de recursos en seguretat pública, entre d’altres.

8. Assumpció de la vigilància i control del transport públic per part dels cossos de seguretat públics, en lloc dels privats que actualment ho fan en determinats serveis.

9. Elaborar els plans de prevenció de forma transversal amb la resta de polítiques de la ciutat com a via per eliminar les fonts de molts conflictes i per donar respostes a les múltiples inseguretats que viuen les persones dels nostres barris.

10. Que es revisi de forma ineludible la Llei d’Estrangeria i si és el cas, alguna de les figures jurídiques de tractament de la reincidència en certs delictes.

11. Tenir en compte que la inseguretat té conseqüències sobre les formes de vida i que provoca un deteriorament del dret a la ciutat en col·lectius especialment fràgils, com són la infància i la gent gran. L’urbanisme ha d’aprofundir en el disseny d’espais urbans en relació amb les necessitats d’aquests col·lectius.

12. Promoure des de les institucions l’educació continuada i proactiva de la ciutadania en general, en equipaments i espais de proximitat, sobre valors del bé comú, de l’ús responsable de l’espai públic, la participació ciutadana, la convivència i la seguretat.

Ens preocupa la seguretat. Volem un mn pacífic. Però també ens amoïna que la càrrega emocional que envolta el tema acabi generant una pantalla que faci invisibles molts del problemes que ens afecten. Ens preocupa que la magnificació del problema provoqui un clima de pànic social que trenqui la convivència a molts barris. I que la focalització en determinats col·lectius esdevingui un nou focus d’intolerància, xenofòbia i racisme. Ens hi juguem molt i per això cal ser curosos en situar els problemes i en les respostes que es donen.

Junta de la Favb
Barcelona, 17 de setembre de 2019