Comunicat FAVB.- Avui, 23 de desembre, el govern de la ciutat de Barcelona ha aprovat una innecessària i perillosa modificació de l’Ordenança de Terrasses, i ho ha fet amb el recolzament d’un partit de dretes i amb l’oposició i l’abstenció molt crítica de la resta de grups municipals, la qual cosa deixa clar que no és una modificació de consens. Al contrari, trenca el consens polític que hi havia al 2018, i alhora també persevera en impossibilitar qualsevol consens ciutadà i social.

L’impossibilita per moltes raons, però per una tan clara com que aquesta modificació és fruit de la pressió del Gremi de Restauració fins a l’últim instant, que ha acabat introduint modificacions substancials en el text aprovat pel Plenari fora del termini que garanteix el dret de participació. Fent-ho a través d’un instrument com és la Modificació, que limita la participació només als articles modificats, i a sobre, saltant-se’l.

Les entitats socials i veïnals de la ciutat vàrem plantejar un conjunt d’al·legacions, que comentades amb tots els grups municipals van ser ben rebudes: eren de pura lògica. Com a exemple: si s’ocupa calçada, seria raonable alliberar de taules la vorera. Però això no ha estat acceptat, com tampoc els problemes que es deriven de l’ocupació de xamfrans.

El govern ha anunciat que no canvia res de l’ordenança anterior, però això és absolutament fals. Avui s’obre la porta de bat a bat a poder instal·lar terrasses en calçada allà on no tenia sentit que hi fossin per l’estructura urbanística del carrer, i a més a més es fa sense establir-hi cap límit. Això farà que canviïn les condicions de rendibilitat dels locals, òbviament augmentant-la.

Qui guanya amb això? Els restauradors, exclusivament. I qui perd? Els veïns i veïnes que veuran créixer el nombre de conflictes davant de casa seva, on fins fa poc no n’hi havia i que se sumaran als conflictes irresolts des de fa molts anys, com els dels carrers d’Enric Granados i Blai, la plaça d’Osca, la Rambla de Poblenou, la plaça Reial, les places de Gràcia…, i altres de més recents, com a Parlament, el passeig de Sant Joan, l’avinguda Gaudí o tants espais de Ciutat Vella.

El temps dirà si l’augment és petit o un despropòsit, però és segur que augmentarà per sobre de les 25.000 taules que hi havia al 2019, abans de la pandèmia, que ja eren moltes. Tornem a insistir: a una situació extraordinària s’hauria de continuar responent amb mesures extraordinàries, no consolidant-les com a permanents amb una modificació de l’Ordenança que és un nyap. Sense cap urgència que l’aconselli i amb cap altre argument que no sigui el del Gremi de Restauració del rendiment dels locals. I entrant en una sisena onada de la pandèmia que obligarà previsiblement a l’adopció de noves mesures extraordinàries en les properes setmanes, amb la incertesa de com seran compatibles jurídicament amb la regulació aprovada aquest matí. I el pitjor és que un cop iniciat aquest camí, ho sabem per experiència, costarà moltíssim tornar a un equilibri sobre l’ús de l’espai públic, tornar enrere.

Acabem amb un denúncia que va molt més enllà d’una ordenança. Té a veure amb el procediment i la manca absoluta de respecte del Dret a la participació. Tal com explicàvem més amunt, s’ha introduït a última hora una modificació substancial afegint un cinquè punt a l’article 45 que deixa sense efecte l’article 29.1 (que no estava sotmès a modificació!), el qual simplement dona compliment a l’Ordenança Municipal d’activitats de pública concurrència.

Breument: avui, per la porta del darrere, s’ha aprovat que els restauradors podran incomplir una ordenança municipal que regula aspectes d’accessibilitat i d’espais sanitaris en relació amb l’aforament dels locals, i a sobre, ho podran incomplir amb un informe privat. Però molt més enllà de qüestions legals, quin sentit té fer enrere conquestes d’aspectes d’accessibilitat? Un cop més, el rendiment econòmic passa per sobre de drets, en aquest cas del Dret a la igualtat.

Aquesta ordenança mai no ha analitzat ni ha compartit cap estudi, cap reflexió, sobre la utilització del poc espai públic de la ciutat. Beneficia un sector que, un cop superada la pandèmia, i superades les possibles pèrdues, gaudirà d’una posició privilegiada per guanyar molts diners a compte de la salut de molts veïns i veïnes, mercantilitzant cada vegada més l’espai públic que seria necessari per una ciutat equilibrada i saludable.

Avui s’ha escrit una pàgina molt lamentable de la història de la nostra ciutat.

Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb)