Entrevista CONFAVC.- La gent que coneix en Celso Pérez Graña (Vigo 1980) descobreix aviat un home amb un gran do de gent i empatia. Per tant,  no és casualitat que aquest gallec nadiu aterrat fa 19 anys a Catalunya per a qüestions acadèmiques – primer per acabar la seva llicenciatura i després el Màster en Polítiques Públiques i Socials de la UPF– des de 2016 sigui adjunt de direcció d’A-porta, un projecte innovador de la CONFAVC que ja ha rebut tres reconeixements internacionals, entre aquests un del Consell d’Europa i de la mateixa Generalitat de Catalunya.

Una de les grans missions d’A-porta –en set dels deu barris de Catalunya amb presència del projecte-, ha estat treure de la vulnerabilitat energètica a milers de famílies amb risc d’exclusió social. És per això que amb el Celso hem centrat l’entrevista a donar consells pràctics als veïns i les veïnes davant dels nous contextos energètics induïts per canvis legislatius.

1.- A partir de l’1 de juny està previst que s’apliqui la nova regulació del sistema tarifari. Què hauria de saber la ciutadania? Com repercutirà a les seves butxaques?

La nova regulació afectarà només a les persones que estan sota el contracte de Preu de Venda al Petit Consumidor (PVPC). Primer cal explicar que hi ha dos tipus de contracte, aquest i el de mercat lliure, i cal destacar que mai un contracte de mercat lliure serà més barat que un de PVPC, per més que el preu de l’energia fluctuï o els contractes de mercat lliure ofereixin mesos gratis, descomptes mensuals o hores gratuïtes al dia.

Centrant-nos en els canvis: les tarifes dels contractes PVPC passaran a tenir tres franges horàries amb preus diferents: l’hora punta, l’hora baixa, i l’hora plana. Aquesta darrera seria la del preu bàsic, i les altres  les tarifes màxima i mínima. Els nous horaris que han posat són molt difícils per les persones usuàries: busquen que el país no consumeixi tant a les hores puntes. Però repercutirà molt als usuaris, ja que les tarifes punta es concentren quan fem més activitats a la llar. Són de 10 a 14 hores del matí, i de 18 a 22 hores. La gran recomanació és que en aquestes hores hem d’evitar posar rentadores, renta-vaixelles, assecadores, l’aire condicionat i la calefacció -que són els electrodomèstics que més gasten- ja que ens penalitzaria a la factura.

La franja de baix preu és molt difícil d’aplicar perquè va de les 24h del nit a les 8 hores del matí, i són hores on no es posen molts electrodomèstics. Estan pensades pel cotxe elèctric: d’aquesta manera serà més barata la mobilitat amb vehicles elèctrics que amb els de combustible fòssil. Per tant s’ha d’intentar consumir a les franges baixa i plana, és a dir, de 0 a 8 hores, de 8 h del matí a 10 del matí, de 14 a 16 hores, i de 22 a 24 hores. La part positiva d’aquest canvi és que tots els caps de setmana i festius nacionals seran tarifa baixa sempre. Per tant, cal  aprofitar els caps de setmana per posar rentadores!

2.-  Sobre temes de vulnerabilitat energètica: aquest mes de març la Generalitat va signar un acord històric amb Endesa per condonar el deute de 35.000 famílies vulnerables endeutades des del 2015: les llar que són befenificiades per aquest acord a on haurien d’acudir?

Des de la Llei 24/2015 – fruit d’una ILP impulsada per moviments socials, entre aquests la CONFAVC, sobre emergències habitacionals i pobresa energètica- la gent tenia uns drets que no es podien aplicar, i les famílies amb grans vulnerabilitat que no podien pagar la llum el darrer recurs que tenien era o punxar-la o deixar de pagar les factures, cosa que va provocar que el deute amb Endesa fos cada vegada més gran. Quan algunes d’aquestes famílies volien regularitzar la seva situació, Endesa els hi deia molt bé, però pagueu el què deveu, i la família optava per seguir puntxant la llum perquè no podia pagar 6000 o 3000 euros de deute acumulat.

Ara bé, aquest acord el que beneficia és bàsicament a Endesa, perquè ja l’havia de donar per peduda. D’aquesta manera la Generalitat – és a dir totes i tos- els paguem la meitat d’aquest deute que tenien tot perdut. Què és la part positiva? Que milers de famílies podran tornar a una situació de legalitat, pagant el 100% del seu nou contracte. On poden dirigir-se?  La millor recomanació és que facin tots aquests tràmits a través dels serveis socials, perquè Endesa sempre buscarà el seu màxim profit!

3.- Segons l’experiència que heu recollit del projecte A-porta de la CONFAVC: “hi ha un sobrecosts de la factura a 58% llars de Catalunya: en quins serveis recau aquest sobrepagament?

Aquest sobrecost es deu al desconeixement de les nostres pròpies factures i la deixadesa, ja que no ens informem bé, en comparació amb altres sectors com els preus dels supermercats, la factura dels mòbils, etc.

I el principal sobrecost de les factures de llum  ve de les tarifes de mercat lliure, com he dit abans, que són molt més cares que les de PVPC. Tot el què et digui un comercial d’una comercialitzadora elèctrica és mentida! Normalment engatussen dient-te que el primer mes és gratuït, o et donen un percentatge de descompte als primers mesos, etc. La gran recomanació: fer contractes PVPC sempre. Com alternativa estarien les cooperatives  justes, com Som Energia, o les empreses elèctriques municipals, com Vilawatt al municipi de Viladecans.

L’altre cosa enganyosa que fan les comercialitzadores és afegir serveis extres tant de llum com de gas, que normalment la persona usuària desconeix i no fa servir. Avui per exemple, he estat ajudant una dona que que pagava 80 euros mensuals de més a les seves factures només en serveis extra, que per suposat desconeixia. El tercer motiu són les elevades potències contractades, per a poder fer servir electrodomèstics al mateix temps, però que no és necessari que la potència sigui alta si no es posen tots els electrodomèstics al mateix temps. Potències per sobre de 4,4-5 Kw són elevades, i serien per llars amb molts serveis elèctrics, tot i que no caldrien més altes de 5 Kw. Per aquelles llars que la calefacció, la cuina i l’aigua calenta siguin de gas, es més que suficient una potència contractada de 3’3 Kw.

4.- Des del 2016 ets adjunt de direcció d’A-porta , que ha rebut reconeixements rellevants com el  Premi de Civisme en la categoria d’Innovació, que  la Generalitat de Catalunya (2020);  el premi “la Caixa” a la Innovació i la Transformació Social (2018) i el “Desafío RECI 2018-19 Diversity Advantage” de la Red Europea de Ciudades Interculturales (RECI), impulsada pel Consell d’Europa (2019). Quins ingradients té d’innovació aquest projecte?

Realment A-porta va en direcció contrària a les polítiques socials tradicionals: la gent que no pot accedir als serveis i recursos socials del seu barri queda a fora, i A-porta el què fa és buscar-los a les seves llars, picar-los porta per porta, guanyar-se la seva confiança, crear xarxes veïnals, establir lligams perquè les persones visitades millorin la seva qualitat de vida, coneguin els recursos, i creïn lligams i xarxes per a sentir-se més reforçats. La figura fonamental del projecte és la del Picaporta, aquest veí o veïna carismàtic que busquem, que contractem i formem, que empodera i creix i genera un caràcter enorme i es converteix en una referència per la seva comunitat, perquè ells i ells creen aquests vincles, són ells i elles els que fan de pont entre els recursos que hi ha als barris i aquestes llars. Són un raig d’esperança, que ajuden a la gent. La gran dificultat aquí és guanyar-se la confiança, que en una societat tant individualista està molt perduda i ningú es refia de ningú. Però el i la Picaporta va amb les coses molt clares i així ho diu: és veí o veïna del barri, ve a ajudar i no necessita res més que ser escoltat o escoltada.

5.- Sempre acabem l’entrevista amb una petit record dolç d’un projecte o feina: tu quina anècdota t’agrada recordar en moments durs, d’aquest projecte que has esdevingut una mica l’ànima dels equips que coordines?

Tinc molt i molts records dolços, però primerament explicaré un record difícil dels primers mesos, molt durs, a Ciutat Meridiana, on el projecte estava començant amb una lluita on ens sentien “Solos ante el peligro” en barri que era famós pel nombre de desnonaments, el major de tot Espanya. A més, havien passat les comercialitzadores canviant contractes perquè la gent pagués més. Un barri on la màxima era “no obris a ningú”. I clar, això afectava molt a la moral de l’equip. En aquells primers mesos en la meva feina no era tan important la gestió de l’equip, com la motivació dels Picaportes perquè creguessin en el projecte. I recordo una frase que els hi deia: “En un any, ens estarem rient del què estem passant”, i sempre els hi insistia en que lo pitjor era ara i passarà en poc temps. Els primers tres mesos van ser molt durs, però vam acoseguir acabar la prova pilot amb unes dades molt bones que ens va permetre continuar dos anys i mig més al barri. Doncs al cap de l’any, els hi vaig recordar el què deia i vam fer una reunió on precisament no vam parar de riure, explicant anècdotes sobre les dificultats que havien tingut aquells primers mesos i com estaven en aquell moment. I en aquesta trobada vaig poder veure el meu equip – els i les Picaportes- com a persones que s’havien empoderat, i que havien guanyat caràcter, eines i recursos per ajudar el seu veïnat. Vam passar una hora rient-nos plegats. Un record que sempre guardaré en el meu cor.