Notícies CONFAVC-Dona i jove- transitant per la quarantena- Dolors Lledó  fa dos anys que capitaneja la FAV de Terrassa, malgrat que la relació amb el moviment veïnal d’aquesta professional del servei d’atenció domiciliària fa més de sis anys que va començar amb l’AV del seu barri, Torrent de Carbonelles:Em va semblar un nou repte  conèixer un món del què sabia ben poc fins llavors, el món veïnal; així va començar la meva implicació, fins avui”.

1.- Quins són els reptes més importants de la  FAVTerrassa, des de que tu has pres la batuta?

Ser transversals en els espais de la ciutat i els temes importants que s’hi toquen com accessibilitat, mobilitat, residències, rieres, drets humans a la ciutat, habitatge, etc. Però sempre com a base els drets, destacant que Terrassa té com a referència la Carta Europea de Salvaguarda dels drets humans a la ciutat i què recentment la nostra Federació va signar un conveni de col·laboració amb la Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, per apropar el seu treball als barris de la ciutat.

2.- El 9 de desembre la FAVTerrassa, amb altres entitats, convocàveu una manifestació per a demanar més equipaments públics per les cures de la gent gran, i un pla integral a escala municipal: és la gran assignatura pendent del vostre ajuntament?

Terrassa necessita una nova mirada i molt de treball per actualitzar-se d’acord a les necessitats i circumstàncies que es donen avui dia, no només en equipaments. El primer pas comença amb la voluntat política dels nostres governants, sobre això podem dir que s’estan donant algun passos en aquest sentit,  tot i què el moviment veïnal ha de fer valer el seu paper vigilant i d’aportació d’idees.

3.- També en un comunicat recent denunciàveu que els pressupostos i ordenances municipals pel pròxim 2020 s’haurien aprovat sense comptar amb els consells de districte, i per tant,  «sense cap mena de debat i participació ciutadana prèvia». Les administracions “juguen a ser participatives” de cara a la galeria?

Fins ara els pressupostos es presentaven sense possibilitat de modificació. La participació ciutadana es trobava buida de contingut, menystinguda en molts moments. Si volem creure’ns la participació, ho hem de fer al 100% i demostrar-ho en cada acció presa des del consistori. Això és el que demanem: fets i no només paraules. Esperem que en aquest tema es vegin canvis a mig termini.

4.- Quins altres “talons d’Aquil·les” penseu que té l’equip de govern local, sota la batuta de l’ex-socialista i ara Tot per Terrassa, Jordi Ballart?

Com a Federació preferim centrar-nos en millorar els problemes de la ciutat i aportar línies de treball i idees al govern en tot allò que creguem necessari, com la millora del transport urbà -línies i freqüències d’autobusos-; i la mobilitat i accessibilitat -agreujada per la implantació per altre part necessària, de les zones de baixes emissions. El color de l’equip de govern no ens condiciona alhora de vetllar pels temes de ciutat.

5- També és cert que sou un referent de lluita guanyada pel que fa a una demanada de la ciutadania, i també del moviment veïnal: la remunicipalització de l’aigua. Què en penseu d’aquesta victòria? Ha creat un precedent? Creieu que és exportable a altres municipi o no és tant rellevant en la millor de les condicions de vida del veïnat?

La remunicipalització de l’aigua ha sigut en bona part fruit d’un treball complex, constant i llarg en el temps per part de moltes entitats de la ciutat, amb la FAVTerrassa entre elles. Són victòries col·lectives com aquestes les què donen sentit a la lluita veïnal. En el seu moment hem sigut iniciadors d’un camí que posteriorment han continuat a d’altres llocs, recordem que, per sobre de tot, l’aigua és un bé comú i públic, no es pot mercantilitzar: “L’aigua és vida”.

4.- En la 3a edició dels (Re)coneixements Veïnals es va presentar una projecte ben interessant de l’AV de Sant Pere Nord, “Art mural i regeneració urbana”. Una iniciativa que va ser molt ben valorat pel Jurat. Entre les vostres 23 AV federades – 36 de tota la ciutat- , en teniu més d’aquests projectes comunitaris “estrella”?

El projecte de l’AV Sant Pere Nord és fruit del bon treball de la seva Junta, sempre intentant revitalitzar el barri i la participació de les veïnes i veïns en les seves activitats i espais públics del mateix. Podem dir que el projecte ha tingut molt bona acollida a nivell de ciutat i què no dubtem que es repetirà a d’altres barris en el futur. Cal dir que prèviament, a Ca N’Anglada ja es van portar a terme murals reivindicatius demanant una residència pública pel barri a càrrec d’una de les artistes del projecte d’art mural de Sant Pere Nord, Anna Taratiel.

5.- S’ha denunciat bastant la falta de visibilitat de les veïnes en el moviment veïnal: vostè com ho porta això de ser dona entre tanta “testosterona”? Creu que s’han de fer polítiques de gènere dins de les AV?

Quan vaig arribar a la Federació com a vocal representat a la meva associació, pràcticament era la única dona assistint a les reunions de Junta. El llavors President de la meva associació em va animar a anar-hi dient-me que hi aprendria molt i que no hem deixés impressionar per la vehemència dels companys… He de dir que des de llavors hem aconseguit mantenir el bon to dialèctic i emocional sense perdre passió, tot i què fins ara les dones no donen el pas d’entrar a la Junta. Conciliar i prendre responsabilitats a aquest nivell continua sent complicat avui dia, però sí que em felicito pel creixent augment de dones a les juntes de les AV. De la nostra ciutat, hi ha moltes com a presidentes o vicepresidentes. Sens dubte, totes elles estan imprimint nous aires a les associacions i aportant la seva visió en positiu.

Avui i sempre, hem de defensar les polítiques de gènere en tots el àmbits locals, no podem defallir, els hi devem a les nostres filles i fills en aquests moments complicats que ens toca viure.  Hem de ser la llavor per a elles