Amb menys de 30 anys, Irene Izquierdo (Alcázar de San Juan , Castella la Manxa, 1994), s’ha convertit en una alenada d’aire fresc i juvenil, que està aportant a la nova Junta de la CONFAVC, temes oblidats per l’agenda veïnal, com la visibilització del col·lectiu LGTBI; establiment d’un Pla d’Igualtat a l’entitat com a punt de partida de polítiques de gènere de llarg recorregut, etc.

Advocada de professió i amb llargues hores de voluntariat a diferents entitats i moviments socials, en aquesta entrevista ens explica cap a on vol encarrilar la seva aportació al moviment veïnal, fina ara poc conegut per a ella, però amb anhels de treballar-hi fort per aconseguir “una societat menys precària i amb més oportunitats igualitàries i equitatives per a totes i tots, des dels barris”.

  •  Irene, amb menys de 30 anys, ets la incorporació més jove dels membres de la Junta de la CONFAVC, i a més, també més externa al moviment veïnal, ja que havies treballat en altres moviments socials però no des de les AV. Què voldries aportar des d’aquesta sàvia més jove i nova? 

Me he fet aquesta pregunta força vegades i sempre arribo a la mateixa conclusió: amb tota humilitat , m’agradaria complementar a la resta de companyes i companys de la Junta i a l’inrevés, aportant noves perspectives, més arrelades a les necessitats i desenvolupar els projectes de la CONFAVC ja no només en les noves tecnologies i estratègies comunicatives, sinó també incorporant els temes de gènere, violència masclista; propostes del col·lectius LGTBIQ, de dret etc..

  • Quin problema hi ha a les AV, que les noves generacions no s’hi acaben d’incorporar? Hi ha algun plantejament estratègic des de la Junta de la CONFAVC? 

La resposta és simple: les AV no arriben, majoritàriament, a la gent jove. És dur dir-ho, així és ja sigui per una falsa imatge que les AV estan composades per gent gran que s’ajunten per fer activitats orientades a la seva edat o per l’elevat grau de desconeixement que la majoria de joves tenen sobre les activitats de les AV. Per exemple: les noves tecnologies han creat arreu moltes xarxes coloboratives que han facilitat la creació de grups reactius a problematiques pròpies dels seus municipis o barris, però la presència de les AV en aquestes xarxes ha estat relativament baixa.

A la CONFAVC,  recollit en el nostre Marc Estratègic, tant en  l’Eix de Nova Governança com l’Eix de Formació hi estem treballant en dues línies: oferir eines a les nostres entitats per a poder adaptar-se a les noves demandes i necesitats actuals d’ una manera eficaç.

  • Un dels Eixos de treball en el qual ets molt activa, és en l’Eix de Formació i Lideratge: i sobretot la proposta de treballar el tema de gènere. Com veus les AV des d’aquesta prescrectiva? Quins han estat els primers passos per a començar a posar-hi fil a l’agulla? 

Sincerament, sense haver tingut temps per conèixer a fons el col·lectiu, tinc la sensació que amb molt més que honroses excepcions és una qüestió que ho no han tractat a fons o no han tingut interès en fer-ho. Malgrat tot, a l’Eix de Formació i Lideratge estem promovent una línia de treball que ens permeti implementar la perspectiva de gènere, no només a les entitats vinculades a la Confederació, sinó també a tot els conjunt del moviment veïnal, sigui d’on sigui. 

Inicialment, estem treballant en un Pla d’Igualtat amb la pretensió de ser una guia interna en aspectes tant rellevants com el llenguatge inclusiu, els temes com la coeducació, la promoció de valors i models igualitaris, l’equitat, la prevenció de violències masclistes, la visibilitat de les dones en els moviments associatius, la transversalitat de la perspectiva de gènere, etc.També estem treballant en una enquesta que ens permeti mesurar el grau de coneixement d’aquestes temàtiques en totes les nostres organitzacions.

Finalment també hem estat organitzant un primer webinari – que s’ha fet el 14 de desembre- que hem anomenat “L’hora violeta: repensant els barris des de la perspectiva de gènere” ,en el qual vam difondre 10 experiències veïnals endegades per dones dels nostre col·lectiu i que pretén encetar un fòrum permanent d’opinió que promogui accions coordinades en aquest sentit i que, juntes, ens permeti treballar encara millor.

  • També un dels temes que has explicitat que urgeix treballar és la visibilització del col·lectiu LGBTQ i lluitar contra les discriminacions d’aquest col·lectiu: quina és la situació als barris actualment? S’ha guanyat terreny, en els darrers 20 anys? Creus que el moviment veïnal és molt homofòbic/transfòbic? 

La situació en els barris sobre el tema LGTBIQ és pràcticament similar a la del gènere:o bé s’ha tractat poc o bé no s’ha tocat mai. No crec que el moviment veïnal sigui homofòbic, crec que, en aquest aspecte, hi ha una manca essencial de formació i/o coneixement. Els darrers 20 anys la situació del col·lectiu ha millorat amb fites com l’aprovació, el 2005, del matrimoni igualitari i dos anys després, el 2007, l’aprovació del canvi d’inscripció relativa al sexe al registre civil. Tot sembla amar, bé, oi? En aparença ens trobem en una societat més tolerant, però queda un munt de feina per fer: tenim enquistats conceptes rebuts en una educació tradicional sota criteris d’una moralitat establerta que resulta, si més no, antiquada. Hem de treballar entre altres molts aspectes la plena visibilització,  la integració en la normalitat quotidiana i política edel col·lectiu, entre d’altres.

  • Amb quins passos des de la Junta es voldria començar a treballar aquest tema tant abandonat fins ara? 

Webinar sobre “Repensant els barris en prespectiva de gènere”, celebrat el 14 de desembre.

Des de la Junta de la CONFAVC s’ha traçat una via de treball que comença primerament amb establir què volem aconseguir: amb quina finalitat real  volem promoure amb les nostres accions? I com volem Fer-ho? Primer hem d’establir les bases, saber en quina situació estem respecte a aquest tema i quins recursos tenim per poder abordar el tema tant oblidat fins ara.

  • Véns del món de l’advocacia, sobretot dedicada a les violències masclistes, i també has estat molt vinculada al món social a través de diferents voluntariats, des de gent gran fins a infants amb mobilitat reduïda: ¿per què optes per a formar part de la CONFAVC? 

Opto primerament perquè em van liar: vaig conèixer l’ Albert Torrents en un altre projecte social i quan em va proposar la possibilitat d’entrar a la Junta de la CONFAVC, encara que no havia tocat fins directament el tema veïnal. Després de pensar-m’ho i estudiar el tema  i que és la Confederació, em va semblar una bona idea.

D’altra banda, el fet de poder integrar l’experiència que he anat adquirint després dels diferents voluntariats i pràctiques professional, em va semblar un tema molt interessant, ja que les AV estan constituïdes per persones de diferents barris, i totes són diferents: tenen necessitats diverses, i saber i ajudar a cobrir les necessitats que tenen, com ho fan, com estan realment els nostres barris etc … és essencial si volem començar a promoure una societat menys precària i amb més oportunitats igualitàries i equitatives per a totes i tots, des dels barris. podem fer el canvi però només si tots ens comprometem i remem cap a la mateixa direcció.

Per aquests motius vaig decidir embarcar-me en el projecte de la CONFAVC. Després he anat coneixent més de prop què és realment el moviment veïnal i qui ho fa possible, fins a la data penso que va ser una bona decisió confiar en l’ Albert i acceptar poder col·laborar en aquest gran projecte.

Fins ara: quines vivències destacaries, en el sí de la Junta de la CONFAVC,? 

Destacaria dues vivències en general: d’una banda la grata sorpresa de veure que realment la majoria de les associacions veïnals, les persones que les conformen, són com una gran família amb un mateix objectiu que es recolzen mútuament. Com he pogut veure en les diferents reunions que hem anat tenint, però també encara que pot resultar negativa, he pogut comprovar que hi ha associacions veïnals amb moltes ganes i projectes però que els falta formació o recursos per poder tirar-los endavant i això pot crear desànim o fins i tot crispació. Tot i així jo ho veig com un deure pendent, un repte: el poder dotar efectivament a les nostres AV sòcies amb el necessari perquè puguin desenvolupar-se soles i poguer comptar amb l’ ajuda de la CONFAVC quan és necessari.