Entrevista CONFAVC.-Un dels fitxatges per a que la Junta Directiva d’enguany fés un rumb marcadament feminista i territorial ha estat el de la Josepa Farreny Justribó, coneguda a la capital del Segrià com activista de Balàfia, per a ser la fundadora de l’Associació Dona Balàfia; per impulsar l’associació Esport Femení Lleida i per a ésser membre vertebral de la FAV de Lleida, i vinculada amb una tartera d’organitzacions feministes d’ara i en el pretèrit.

“La Jos”, tal com tothom se la coneix i molt a Lleida, va ser escollida membre de la Junta Directiva a l’Assemblea General del passat juliol, i és actualment la Vice-presidenta segona de la CONFAVC: un lloc rellevant que compagina amb l’activisme que a tothora fa a la capital del Segrià, al seu barri, Balàfia, i amb la tasca de coordinadora asssitencial per a gent gran a una residència geriàtrica, en temps de pandèmia,

  • Jos, ets una activista històrica ben coneguda a Lleida per la teva presència en lluites feministes com el de les pageses de l’Horta; al teu barri, per l’esport femení, etc. Quines polítiques esteu impulsant des de l’eix “Lideratge i formació”, de la CONFAVC?

En primer lloc vull agrair públicament l’oportunitat i la disposició de la CONFAVC a impulsar la participació de les dones. Participar en càrrecs de responsabilitat dona visibilitat i responsabilitat i ens fa membres actius de la societat. Pots ser un referent i permet animar a participar a altres dones i és molt encertat.

Pel que fa a l’Eix, estem treballant en diferents camps: escoltem, recollim, valorem, tenim una història. La CONFAVC ha estat sensible i ha promocionat, al llarg del temps, la participació de les dones. Amb l’ Eix, nosaltres donem un pas més. Anem cap a Barris Violetes: cap a tenir Plans d’ Igualtat de gènere a totes les associacions, a proposar formació en clau de gènere mitjançant una enquesta que valorarà quin tipus de formació necessita cada associació. A visibilitzar les dones en la llengua, a lluitar contra la violència de gènere. A impulsar les juntes paritàries. També establir sinergies i complicitats amb diferents institucions.

  • Perquè: si ens posem “ulleres violetes”; com tenim el paisatge de gènere en el moviment veïnal? Quines són els grans punts foscos a les AV?

Bé, la història ens diu que les dones participen poc a l’associacionisme en general. Si tenim en compte que som el 50% de la població, no representem aquesta proporció a les juntes, no són paritàries. I amb això hem de fer força: aquest és el camí. Clar que aquí podríem parlar de les dobles i triples jornades de moltes dones que no per falta de ganes sinó per falta de temps, no participen. Això va canviant, com la societat, els homes s’incorporen i és responsabilitzent del treball de cura i atenció i les dones reclamen el dret a la participació, això ajuda i fa que hi hagi més participació. Portem retard, per això, cal l’impuls a la participació i nosaltres mitjançant la formació la promocionarem. Penso que anem per bon camí

  • I com podem canviar aquesta realitat masclista al moviment veïnal?

Doncs, ho he apuntat abans, establint quotes de participació, impulsant juntes paritàries, animant a la participació a les dones. D’un altra banda també cal canviar el paradigma, els homes i les dones han de tenir la mateixa responsabilitat en les tasques de cura i atenció a la llar.

  • Una de les aportacions també de la teva persona és la mirada territorial: a Lleida és fort em moviment veïnal que també conviu amb l’Horta? Quines particularitats té?

Lleida, la plana i la muntanya, no te l’acabes, és una extensió molt gran, la més gran de Catalunya si parlem de la provincia. Al voltant de la capital hi ha tot un cinturó verd, l’horta de Lleida que ha generat riquesa i una industria agroalimentaria que te l’arrel en la pagesia i la ramaderia.L’Horta i les associacions tenen un lligam viu amb les dels barris i tots junts conviuen en franca harmonia. L’exponent principal és la festa de l’ Aplec que junta a tothom en una gran “alifara”. La ciutat de Lleida és una ciutat de serveis i de comerç. Parlem de mirades també. És veritat, nosaltres, a Lleida, Girona o Tarragona no ens costa venir a Barcelona, ara amb la pandèmia és excepcional, en temps normal, de fet, som molta gent que per una o altra circumstància venim a Barcelonasetmanalment, en canvi quan la gent de Barcelona s’ha de desplaçar al territori diuent: “hem d’anar tan lluny?”

  • I les veïnes pageses de l’Horta: quina situació tenen? La Dolors Comes, també activa en la comissió de l’Horta de la FAVLleida, ens explicava que les pageses han estat les grans invisiblitzades del món rural. La situació ha canviat amb les noves generacions?

I te raó. Amb la Dolors per exemple, vam participar a una Taula Rodona a Alcarràs on hi havia dones pageses de totes les edats i la major part de les joves derivaven la tasca cap a la producció i comercialització dels seus productes. Com en general a la societat, a pagès també la dona ha treballat molt i no ha tingut el reconeixement i la visibilització per aquest fet. Si que està canviant, cada dia més dones que regenten explotacions i en són responsables. Les estadístiques diuen que al voltant del 30% – però a excepció de la Consellera-no estan representades en els organs de decisió, ni en els sindicats, ni en les entitats. Per tant, insuficientment: aquí també hi ha feina per fer.

  • Vinculada per dècades a la mititància veïnal i feminista: amb quina et quedes? Quina t’ha aportat més dolçors i perquè?

La veritat que aquesta pregunta m’ha ajudat a pensar que al llarg del temps hem aconseguit fites, algunes com : nomenar un pavelló amb el nom d’una esportista dels anys 30, l’Agnès Gregori; fer un mural commemoratiu del 8 de març, aconseguir nomenar les sales del centre cívic amb noms de dones notables, i aconseguir augmentar el nombre de dones al nomenclàtor de Lleida, i visibilitzar les dones esportistes.

  • Una anècdota que sempre t’agrada recordar, estant el peu del canó al teu barri, Balàfia?

Doncs, vam aconseguir nomenar un pavelló esportiu al nostre barri de Balàfia, amb el nom d’una pionera de l’esport Lleidatà, l’Agnès Gregori, i no tenia cap identificació, ni estava rotolat per fora. La gent que venia a competir no trovaba perquè per fora no te aspecte de pavelló esportiu. Doncs, vam demanar permís i el vam rotolar nosaltres: vam posar les lletres ben grans a la porta i així era ben visible el nom, al mateix temps vam posar també el logo de l’ associació veïnal i donabalafia. Posteriorment,el propi alcade ens va rescabalar la despesa.