Nadiu d’un poblet de les terres de ponent – Rosselló de Segrià- Toni Baró ha tornat a ser escollit president de la FAVLleida, una “batuta” que ja va guanyar-se fa quatre anys. Actualment compagina la Presidència  de la FAV, amb la de l’AV de Balàfia, on hi va anar a parar el 2005 per a reclamar un pas de vianants i ajudar organitzar una mitja marató; una altra passió d’aquest líder veïnal encandilat per l’esport i mestre de professió. De present i futur de la Federació- que ja compleix 37 llunes- i de Lleida, en Toni ens en fa més que “cinc cèntims”.

  1. Quins són els reptes prioritaris de la FAVLleida,, ara que vostè ha renovat la presidència per quatre anys més?

Reprendre una dinàmica unitària de totes les AV de la ciutat mitjançant la participació de membres a les comissions de l’Ajuntament, gràcies al canvi d’estatuts que hem realitzat i ens permeten nomenar com a persones representants de la FAVLLeida a qualsevol persona sòcia que ens proposin des de les associacions, sempre amb el compromís d’expressar opinions i reclamacions prèviament treballades en les comissions de la FAVLL.

 També posar de relleu, mitjançant les xarxes socials, els Mas Media i el boca a boca, la immensa tasca que venim realitzant les AVV des de fa més de 50 anys.

Un dels altres reptes és renovar i formar nous dirigents veïnals, especialment, dones i joves; i aprendre a treballar en xarxa amb altres col·lectius i moviments participatius i reivindicatius que han anat sorgint: PAH, Marees, col·lectius feministes, Entitats i Plataformes…

  1. Quin creus que és l’estat de salut del moviment veïnal de Lleida?

Toni Baró, nou president de la FAVLleida

Divers: les associacions veïnals representem a la ciutadania més participativa, constant i preocupada pel bon funcionament i convivència a la ciutat de Lleida. Actualment 41 -n’hi ha més però-, entre elles catorze de l’Horta. Estem agrupades a la Federació d’Associacions Veïnals de Lleida i Província donant veu a prop de 12.000 lleidatanes i lleidatans. Podem dir que és acceptable i millorable.

Quines mancances té i quines particularitats li veu?

Falta participació del jovent i visibilització del treball de les dones. Caldria tornar a posicionar-nos en la ment dels i les ciutadanes com a garants i interlocutors de les seves necessitats davant de l’Ajuntament i les administracions.

 Pel que fa a la particularitat: la nostra Horta. Des de fa molts anys, la Comissió de l’Horta de la FAVLLeida és un exemple de dinamisme, presència, assertivitat i reivindicació, en volum les persones que viuen de la pagesia directament no són moltes però pràcticament tota Lleida té alguna implicació en l’Horta.

  1. Després de 37 anys de Federació: quines han estat les aportacions “pal de paller” de la FAVLleida, per les seves entitats veïnals sòcies?

En els 80s del SXX, van ser impulsores del Pla d’Ordenament Urbà Municipal POUM, tal com és recull al llibre dels “Orígens del Moviment Veïnal a Lleida· que hem editat recentment.  

Hem organitzat i potenciat la vida cultural als barris aconseguint una xarxa de centres cívics amb centenars d’activitats diverses, defensant la nostra cultura i organitzant les festes de barri així com una gran diversitat d’esdeveniments que van, per exemple,  des del Pessebre Vivent de Magraners fins la Cursa de Sant Silvestre de Jaume I.

Gravació Tertúlia de barris del 9/1/2019. Arxiu FAVLL.

La FAVLleida, a través del Reglament de Participació Ciutadana,  treballa colze amb colze amb les Paers a les diferents comissions de l’Ajuntament. Per exemple Urbanisme, Horta, Atenció a les persones, Economia… 

 I per acabar un altre exemple: fem intervencions al Ple sobre pressupostos o presentem propostes conjuntament amb  altres agents de la societat civil i cultural. Per exemple, carrers amb nom de dona.

  1. I quines grans carències penses que té la ciutat de Lleida?

El moment actual és d’una gran importància per definir la Lleida del futur on el moviment veïnal té molt a dir. El passat mes de juliol em vaig entrevistar amb el nou paer en cap aportant-li entre altres temes,  un llarg llistat: com el mapa escolar- distribució i centres pendents, disminuir segregació-; el model comercial i d’autobusos, la revisió del POUM; la inclusió de la paritat a totes les comissions i a qualsevol òrgan de govern i de decisió; temes entorn la pobresa; sanitat, seguretat; equitat de gènere, i defensa i normalització LGTBI. També sobre l’acolliment i normalització col·lectius nouvinguts; els processos participatius, i els pressupostos participatius, enter d’altres ítems.

  1. Com s’ha viscut, des de la FAVLleida, , el canvi de color polític després de 40 anys del PSC a l’Ajuntament, i durant molts anys, sota la batuta amb l’Àngel Ros?

Amb molta atenció i des del primer moment intentant dialogar amb l’equip de govern per tal de continuar la nostra tasca i oferint-nos per col·laborar, deixant molt clar el nostre tarannà reivindicatiu i plural.

Com a expressió d’una part molt important de la voluntat popular, les i els nostres associats, defensem la participació a tots els nivells i de forma ordenada i estructurada, i és justament per això que tenim i gaudim d’un paper important enfront i al costat de les administracions.

 Per exemple, a través del document que he esmentat anteriorment, i que vam fer arribar al nou paer en cap, el Sr. Miquel Pueyo, hi havia un llarg llistat de temes sobre participació del mateix moviment veïnal als Plens i un projecte d’Escola Participació.

Celebració del 14è Aplec de l’Horta – 15/10/2017

Sobre l’Horta, li vam advertir de la poca presència policial, l’incivisme i la inseguretat; la demanda de polítiques per a millorar de la seva connectivitat; conèixer d’antuvi si tindrà partides pressupostàries pròpies; projectes per a fomentar activitats educatives i visites a productors de l’Horta;  difusió del producte de proximitat; la disminució de l’IBI; el control de l’especulació urbanística; la promoció de la “Marca” HORTA…

  1. Quins episodis crítics de la Federació t’han fet reflexionar més i canviar o repensar rumbs i polítiques veïnals?

En els darrers temps, i davant dels fets polítics i convulsions ciutadanes que totes i tots coneixem, ens hem sentit molt pressionats i interpel·lats perquè prenguem postures en un sentit o altre. Hem palesat que el moviment veïnal és divers. Així hem arribat a la conclusió que el nostre paper ha d’anar més encarat a polítiques municipals i a temes que generin un consens suficientment ample entre els i les associades.

  1. Personalment, què t’ha donat estar aquests anys liderant la Federació?

Una perspectiva global de ciutat que com a president d’una entitat veïnal de barri difícilment assoleixes i “molts mal de cap”.

Un bon record?

Les intervencions en el ple de la Paeria sobre pressupostos i la petició dels carrers en nom de dona aprovada per unanimitat per tots els grups municipals. L’organització de l’Assemblea de la CONFAVC a Lleida i  la celebració del 14è i 15è Aplec de l’Horta de la FAVLL són actuacions que m’han generat grans records.

I un agredolç?

Són uns quants al voltant de l’ 1 d’octubre i la sensació de pèrdua de llibertats i drets ciutadans arrel de la llei Mordassa.

  1. Hem trobat a faltar alguna experiència vinguda de les vostres terres de ponent a les candidatures presentades a la 3a edició dels (Re)coneixements Veïnals? No teníeu projectes o lluites interessants? Quins destacaries?

Per exemple, destacaria la lluita veïnal per l’eliminació de les torres elèctriques del barri de Magraners.

També, la Comissió de l’Horta de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida es va constituir el 25 de març de 1993, ja que al llarg dels 25 anys que porta en funcionament ha portat a terme moltes reivindicacions, sempre pensant en el benefici general de l’Horta de Lleida. Reivindicacions la majoria de les quals han donat els seus fruits.

La lluita perquè es construeixi l’escola pública de Pinyana al barri de Balàfia, la qual cosa s’ha aconseguit i finalment ja s’ha aprovat la llicència per a la seva construcció.

I finalment, penso que cal destacar el fet que la Comissió de la Dona de la FAV de Lleida hagués presentat una moció al Ple de l’Ajuntament de Lleida, que en el nomenclàtor de futurs carrers i places de la ciutat tinguin preferència els noms de dona, la qual va ser aprovada.

Tenim una llista llarguíssima de lluites i projectes veïnals que mereixerien el reconeixement de la CONFAVC i de tots els veïns i veïnes de Catalunya, és per això que em comprometo a recopilar i a animar a les diferents AV de Lleida perquè ens les presentin per la propera edició dels (Re)coneixements Veïnals.