Entrevista Newsletter Gener 2021.-Zaida Palet ( Barcelona, 1975) ha estat un dels fitxatges “estrella” de la nova Junta de la CONFAVC sortida de l’Assemblea General passada. S’incorpora una activista que ha picat pedra als barris barcelonins de la Zona Nord, creixent ja des de la ninesa amb el referent de la seva mare, ja involucrada en les lluites veïnals de Vallbona dels anys 70 i 80.  Una activista que ha fet un camí propi a la Junta de  l’AV de Vallbona i després a la FAVBarcelona.  , sobrevisquent les agrors de la mirada patriarcal del moviment veïnal i la classe política, quan amb 27 anys va arriscar-se, amb amigues d’infantesa, a portar la batuta de la Junta de l’AV del seu barri. Ara bé,  també destaca els aprenentatges i les complicitats rebudes d’altres companyes i companyes, que com ella, han remant junts i juntes per a difnificar la vida dels barris amb menys renta per càpita de Barcelona.  Ara, amb més de 15 anys de recorregut veïnal, i la darrera conjuntura de confinaments per la pandèmia, la Zaida destaca la necessitat urgent, des del moviment veïnal, de “reconfigurar les ciutats perquè siguin més saludables en tots els sentits”. 

  • Amb més d’una dècada vinculada a la FAVBarcelona: ¿com és que decideixes fer al pas a la CONFAVC amb una vocació de mirada de país?

Després d’un parèntesis per a centrar-me més en el barri i  la Zona Nord, amb unes problemàtiques agreujades per la situació de crisis econòmica i l’increment de desigualtats socials que pateixen els barris d’aquesta zona de Barcelona, principalment vinculades a la problemàtica de l’habitatge, tenia ganes de tornar fer coses més enllà. El Jordi Giró, des de que vaig deixar la Favb, em recordava que comptava amb mi per la Junta de la CONFAVC per a reforçar algunes línies de treball i vaig pensar que seria una oportunitat de tenir un coneixement més ampli d’altres realitats i formes de treballar del moviment veïnal.

  • Què voldries injectar aquesta nova Junta Directiva – escollida el juliol passat-, que vol reforçar, sobretot, la perspectiva de gènere i la mirada territorial?

La missió que em va encarregar el Jordi va ser principalment potenciar la presencia de gènere en la Junta, i continuar impulsant i reforçant els projectes d’Economia social i solidària (ESS) de la CONFAVC, ja que en els darrers tres anys m’he involucrat i format en projectes vinculats a l’economia social. Per mi és un oportunitat d’aportat la meva experiència i d’aprendre també.

  • Tu que ets una gran coneixedora del moviment veïnal barceloní dels barris de muntanya: quines carències no escoltades tenen aquests barris?

De muntanya i de l’Eix Besòs: no hem d’oblidar que el barri de Vallbona, on vaig néixer i continuo vivint, forma part de la zona nord de Nou Barris, amb unes característiques orogràfiques particulars: muntanya, vall, riu i Rec Comtal, que configuren unes característiques diferents a la “gran urbe” de Barcelona. També, amb uns vincles amb el Vallès, ja què són barris limítrofes amb Montcada i Reixac. Un barri amb un impacte molt importat respecte a la mobilitat, amb una trama de vies de comunicació d’entrada del Nord de Barcelona -autopistes i vies ferroviàries- que li donen un aïllament amb problemes de mobilitat entre barris i repercussió ambiental i de salut pel veïnatge. Tot això, agreujat que som dels barris amb la renta més baixa de tota Barcelona i amb una herència de projectes de desenvolupament urbanístics sense finalitzar des dels anys 80.

  •  Són els que més han colpejat la pandèmia i la crisi: en quina situació veus el dia a dia del teu veïnat?

De les problemàtiques que ja tenien -laboral i habitatge- s’ha agreujat la salut mental del veïnat. Aquests problemes s’han incrementat,, no solament als col·lectius més vulnerables, sinó a la resta de població, que ha vist trencades les seves perspectives de vida, amb la pèrdua de la feina del sector servei, principalment de l’hoteleria i restauració vinculades al turisme; sense poder accedir a les ajudes públiques, ja que els contractes no reflectien realment les hores realment treballades, amb uns contractes que es complementaven amb l’economia submergida, i un munt de situacions precàries. Des de fa uns anys des de l’AV de Ciutat Meridiana es dóna suport psicològic al col·lectiu amb vulnerabilitat habitacional i amb la situació de la pandèmia, aquest servei s’ha vist incrementades les persones usuàries que s’atenen.

  •  I quines ombres creus que té el moviment veïnal barceloní, amb les quals cal treballar-hi?

La renovació generacional és un handicap que portem arrossegant de de fa anys. Aquest objectiu el porto escoltant i debatent des de que vaig entrar al moviment veïnal amb 27 anys. I de moment ningú ha trobat l’antídot per a reforçar el moviment amb saba nova. Jo el vinculo principalment amb una pèrdua de pertinència i de sentiment comunitari i solidari, amb unes polítiques comunitàries que han donat més importància a la part tècnica que la voluntària. Crec que s’han tecnificat les iniciatives voluntàries de les entitats, donant més importància a l’opinió dels equips tècnics que dels membres de les organitzacions, amb una disminució de la participació activa de la població. S’ha instaurat una participació passiva que s’ha vist recolzada de processos participatius telemàtics, amb una nul·la o baixa participació veïnal, degut principalment a la bretxa tecnològica de la gent dels barris perifèrics,sobre tot. Aquesta pandèmia ha accentuat tot això.

  •  Encetem el 2021, deixant enrere un 2020 plegat de dificultats per a desplegar l’activisme veïnal per la pandèmia i amb un esforç monumental per a reiventar-se: quins punts creus que cal prioritzar de cara el 2021, quan la pandèmia segueix estant a la nostra quotidianitat?

Mantenir i potenciar les xarxes de suport que s’han creat als barris, per a reactivar aquelles entitats veïnals dèbils i involucrar-les en altes temes que després de la pandèmia continuaran essent actius, com la defensa d’una salut 100% pública i de qualitat, d’un habitatge digne; defensant el comerç de proximitat, un urbanisme sostenible, uns serveis bàsics no discriminatoris i no oblidem la lluita contra la violència de gènere.

  •  Ens confessaves que estaves engrescada amb companys/s de Zona Nord en l’Associació Eco Veïnal Vallbona Viu que vau crear a l’any 2016 per a impulsant projectes vinculats a una economia eco-socio-cultural, i defensar un urbanisme sostenible i respectuós amb l’entorn. A les entitats veïnals, els cal una revolució “verda” també, és a dir, incorporar criteris ambientals en el seu dia a dia?

Crec que moltes AV ja estan canviat aquest visió, però encara hi ha molt camí per recòrrer, el principal handicap és vincular tots els temes que estan treballant les associacions amb aquest visió «verda». Jo el vincularia també amb la feminització de l’urbanisme i de l’entorn: crec que van lligades. És un repte del moviment veïnal que s’ha d’alinear amb les tendències actuals i una forma d’atreure al jovent i al col·lectiu de dones i buscar sinergies amb col·lectius que estan desenvolupant projectes vinculats amb una alimentació saludable i sostenible, i un consum sostenible. Hem de reconfigurar les ciutats perquè siguin més saludables en tots els sentits.

  • Amb més de 15 anys vinculada al moviment veïnal, ¿quins records dolços destacaries en la teva militància veïnal? I quines pedregades creus que has rebut que t’han dolgut?

Els records més dolços són aquells en que m’ha donat la possibilitat d’aprendre d’aquelles persones que m’han aportat un creixement personal positiu i sobretot conèixer altres realitats i barris que m’han enriquit com a persona. Però el que més agraeixo va ser retrobar-me amb amigues de la infància per liderar l’associació veïnal de Vallbona i impulsar projectes que, malgrat  les traves que ens van posar en el camí, vam saber superar i formar un equip fort. Vam portar endavant projectes que avui, després de 20 anys, crec que vam ser unes visionàries, com el de potenciar i defensar els recursos naturals i agrícoles del barri, vinculats a un urbanisme sostenible i social.

De les pedregades n’he après també, i quan ets joves les entomes de diferent manera que quan ja tens una certa edat. Però el que més m’ha dolgut va ser que van posar en dubte la meva capacitat i el de les meves companyes com a dones joves per a liderar una associació veïnal. Aquesta mentalitat patriarcal, no solament la vaig escoltar d’alguns veïns, si no també d’alguns companys d’altres associacions veïnals amb una certa edat, i inclòs tècnics i representants polítics.

  • Què creus que has après, picant pedra des del teu barri, Vallbona?

Molt i sobretot de l’entorn familiar: la figura de la meva mare ha estat cabdal: una dona lluitadora i que sempre ha estat vinculada a les reivindicacions durant els anys 70 i 80. Recordo que ens portava a les manifestacions que s’organitzaven. Especialment em ve a la memòria quan vam tallar l’autopista per reivindicar habitatge digne i ens van posar a tots els nens i nenes asseguts i assegudes davant d’ells i elles. Segurament avui en dia això seria mal vist. Com hem canviat! Abans érem més radicals!. Després, durant la meva etapa a l’AV de Vallbona, he viscut moltes situacions complicades i difícils, però he tingut la sort de tenir el recolzament de companys i companyes d’altres entitats de la Zona Nord i Nou Barris,i d’ells n’he après molt.

  • Amb aquest gran coneixement de la nostra gent i els nostres barris: quin personatge t’ha fet sentir que estar fent treball comunitari i lluitant pels drets en els barris era la millor opció vital?

No en voldria prioritzar cap, perquè tots m’han portat coses molt positives, però si en tindria que destacar un, seria en Lluís Rabell que vam coincidir en la FAVB.  Va ser un privilegi poder compartir reunions amb ell i parlar de qualsevol tema. En Rabell té una capacitat de síntesi i coneixements brutals. El Pep Ortiz  em va ajudar molt quan vaig aterrar al moviment veïnal de Nou Barris i em va convèncer a entrar a la Junta de la FAVB. El Ramón Estaire, veí del barri i històric dirigent veïnal,  va estar amb nosaltres en els moments més difícils de l’AV; la Mirta Manzetti de l’Associació Socio Cultural La Indomable, i qui fa un treball fabulós amb dones i infància, amb una capacitat de treball i lideratge, també la destacaria molt. Sempre la tens al costat quan la necessites. També el Filiberto Bravo, president de l’AV de Ciutat Meridiana que em té el cor guanyat: és la persona més tossuda i persistent que he conegut, però amb un cor immens i amb una implicació total cap als col·lectius més vulnerables. En Filiberto sempre l’he tingut al costat en els moments més complicats. I no puc oblidar-me de la Maria Elena Mesas, companya de la Junta de l’AV de Vallbona i amiga/germana:  va ser el pilar emocional de l’equip. Malgrat que  fa 8 anys que ens va deixar, continua en el nostre record i em motiva a continuar lluitant per millorar el nostre barri i ser millor persona.