Albert Torrents s’incorpora quatre anys més a la Junta de la CONFAVC, després de ser reescollit aquest òrgan directiu liderat per Jordi Giró com a president a la darrera assemblea virtual celebrada el 15 de juliol.

Torrent- activista social involucrat en el moviment veïnal des de la campanya “Aquí hi ha gana” des del 1987- té també una trajectòria laboral molt vinculada a l’atenció de veïnat vulnerable i ha estat anys treballant en temes de salut.

1) A la darrera Assemblea va renovar el seu compromís amb la Junta de la CONFAVC, quatre anys més: què creu que li pot aportar com a mà dreta del president, Jordi Giró, amb la Vice-presidència primera?

Personalment no crec que la Vicepresidència pugui aportar res més que el que ja hem estat aportant en el darrer mandat que ha estat essencialment un mandat de construcció i incorporació de noves veus tant en la Junta com en el territori. Si de cas més feina institucional, descarregar l’agenda del President, amb la mà esquerra a ser possible, i fomentar en xarxa la intel·ligència, i el coneixement del nostre col·lectiu.

2) Com veu els seus companys i companyes de viatge de la Junta? Què en destacaria com a punts forts de canvi?

Aquest ha de ser un mandat en femení. La veu de les dones, vital en el creixement del moviment veïnal i en el coneixement que parlàvem abans, ha de tenir la visualització i la representació que mereix. No es tracta de paritat:  l’anterior junta ja era paritària. Ni de simbolismes estetico-politics, es tracta drets i de pur sentit comú. Comú de sentit, i comú de sentit comunitari. En aquesta nova junta renovada el que més destacaria és la incorporació de veus joves amb noves capacitats d’adaptació a un món cada cop més digitalitzat i el repte de fusionar, encara més, els espais tècnics de les nostra entitat amb els de la Junta directiva.

3) Fa 13 anys va implicar-se com a activista veïnal amb la campanya “Aquí hi ha gana” de l’AV del Casc Antic. Durant el confinament, la CONFAVC va llançar la campanya “Cuidem-nos des dels barris”, repartint també 250 lots a famílies vulnerables de l’àrea metropolitana. Per què creu que mai sortim d’aquest sostre de la vulnerabilitat, cíclicament?

Els mecanismes que ens ha dotat com a societat per combatre les situacions de vulnerabilitat són fràgils, insuficients, descoordinats i, en certa manera, encara vergonyosament assistencialistes. La crisi actual i aquella tenen similituds i també algunes diferències importants. Per dir-ho d’una manera senzilla en aquella crisi es va evidenciar que, com en el conte d’ Andersen, l’emperador estava despullat. En l’actual som nosaltres els ciutadans els que hem descobert, a cor obert, que el cavall de l’emperador és de cartró pedra.

L’error de les administracions, en la nostra opinió, és creure, amb la millor intenció o no, que posar recursos a l’abast de la ciutadania en proporció a les situacions de vulnerabilitat detectades, que no percebudes, ja es combat o es soluciona el problema. Aquesta fórmula, neoliberal, per benintencionada que sembli, converteix la classe política i el seu equip assessor en gestors únics de la res publica i la ciutadania en subjecte passiu d’aquestes. Una formulació més pròpia del despotisme il·lustrat que d’una democràcia parlamentària avançada. Cal que la ciutadania prengui possessió dels espais que la llei permet i cal que les administracions obrin els seus espais de gestió a un instrument tan senzill com econòmicament rentable: la participació ciutadana. Sense oblidar, és molt fàcil caure en la trampa del discurs, que la participació ciutadana no és una finalitat sinó un mer instrument per assolir una governança realment democràtica.

4) Vostè que té una llarga trajectòria professional en el camp de la salut: de quina malaltia pateix el nostre sistema sanitari? Quines són les actuacions que des de la Junta CONFAVC està impulsant?

El nostre sistema sanitari pateix una malaltia crònica. Imagineu-vos una carretera que va directament un barranc i que no està senyalitzada. Els accidents es succeïxen un rere l’altre. Els vehicles, un rere l’altre, van caient pel barranc i el sistema dedica totes les forces a omplir de sorra el barranc.

A més amb un agreujant: encarrega de forma majoritària a empreses privades la cobertura del barranc deixant una petita partida pressupostaria, diguem un 7%, a senyalitzar la carretera per evitar-ne nous accidents. . Entre tant, com que els cotxes no paren de caure pel barranc i la sorra amb la pluja es fa estovant retallem la despesa en prevenció i reduïm salaris i treballadors de la carretera. En poques paraules i parlant clar: destinem el 80 % dels nostres recursos a l’atenció hospitalària (publica i concertada) i la resta, a l’atenció de la salut pública i comunitària.

Ara que ens trobem amb una pandèmia dolorosa necessitem trencar aquesta inèrcia de manera radical e immediata i molt més quan hem pogut veure amb desori que aquells països que han invertit més diners en salut publica i comunitària estan tenint millors resultats en el combat contra la Covid19.

Nosaltres estem treballant de forma coordinada amb totes les lluites compartides en defensa del sistema públic de salut, colze a colze amb les Marees, moltes d’elles impulsades per activistes veïnals, amb els sindicats corporatius i de classe, amb els grups parlamentaris, amb professionals. Ho fem als despatxos, als carrers, a les places i també en els òrgans de participació de les regions sanitàries on les nostres federacions i associacions sempre amb aquell principi bàsic del moviment veïnal de “cap protesta sense proposta” fan escoltar les nostres veus.

És cert que el nostre sistema sanitari està en perill. És cert que les retallades i aquells que van prometre revertir-les han facilitat aquesta situació. , És cert que la Covid19 ho ha agreujat però també és cert que els gestors de la nostra salut han de descobrir en algun moment o altre que ho col·laboren amb la ciutadania de forma activa i no simbòlica , o seran, els músics de l’orquestra del Titànic.

4) El Marc Estratègic els ha impulsat a treballar amb sis eixos en els quals treballen colze a colze personal tècnic amb Junta Directiva amb visió política: què ha aportat aquesta manera de treballar?

Moltes coses, i totes bones. Una millora exponencial en la qualitat de les nostres accions, mercès a una mirada col·lectiva política i tècnica sobre els escenaris que plantegen els eixos. Un consens obligat de sensibilitats i llenguatges amb una ordenació de prioritats tant necessària com útil en els temps que corren. Personalment, haig de reconèixer, que era dels que bufava pensant que ens queia al damunt una feina afegida a la que ja tenim especialment quan, sabedores i sabedors com som, que disposem d’un excel·lent equip tècnic capacitat per transformar les mancances en oportunitats . La sorpresa ha estat que aquest marc que encara estem definint ens farà totes i tots més eficients.

5) Finalment ens agradaria endolcir l’entrevista amb un pessic personal: quin record dolç guarda en el “bagul dels records”, després de tants anys de militància veïnal i social?

Molts i molt variats. Dolços agredolços i també algun de colpidor. Un de molt divertit, per mi, i que fa pensar sobre com treballem, és el que ens va passar fa uns anys, a una jornada de treball a les Terres d’Ebre. No diré noms per no ofendre a ningú. El departament de Salut havia posat en marxa uns òrgans de participació anomenats Consells de Salut del que, a les Terres de l’Ebre, en formaven part una quinzena d’associacions, les resoectives alcaldies i els equips de gerència i directius  dels hospitals de referència. Ja havien fet dues o tres sessions de treball i per la següent esperàvem la visita de molts alts càrrec del govern i, per descomptat, de tot el seu equip d’assessors tècnics, premsa, etc.

El mateix dia de la sessió mentre les associacions veïnals ens fotíem un merescut arròs a banda, previ a la sessió de treball, rebem la trucada del cap de gabinet del nostre convidat: “Albert, t’envio el power point que hem preparat per “X”, ja estem sortint de Barcelona i com que tu has de fer la presentació de la Jornada m’agradaria que hi donis un cop d’ull previ. Cap problema, ara mateix ho miro i et dic quelcom si cal. Afortunadament vaig tenir curiositat en fer-ho i com us podeu imaginar em vaig menjar l’arròs fred. Havien preparat una meravellosa presentació institucional sobre “Consells de Salut”, o sigui, un llistat de com evitar el greix, fer exercici, etc….