Entrevista CONFAVC.- Vinculada a la CONFAVC des del 1991, Cristina Grau ha estat “la mirada jurídica” de l’entitat com assessora jurídica a través de la cooperativa de treball FGC ADVOCATS, SCCL. En els primers anys, aprenent del llegat del conegut Ignasi Faura, especialista en dret cooperatiu, al mateix temps que també donava els seus passos propis en casos molt vinculats als moviments socials, i també del món veïnal.

Grau ha estat la guia legal de la CONFAVC en gestes tant rellevant com la defensa de l’activitat solidària de les vocalies d’enterrament de les AV- que posteriorment va derivar a la constitució de la Mutualitat Veïnal Sinera-, o en la Guerra de l’Aigua, un episodi històric per ella memorable: “el que més empremta em va deixar d’aquella època va ser la campanya d’insubmissió tributària”, confessa i afegeix: “ amb tot allò que significà de reivindicació ciutadana, amb les manifestacions multitudinàries, però també en aprenentatge quant a la gestió i representació dels assumptes col·lectius i que va acabar motivant canvis legals”.

Aquesta advocada destaca “lo molt enriquidor” que és treballar amb organitzacions socials: “et permet col·laborar i aportar un petit gra de sorra en diferents projectes socials, dels quals tenen en comú que en una mesura o altra ajuden a millorar les condicions de vida de les persones”.

Ara bé, en aquesta entrevista, parlem amb l’advocada sobre com des de les entitats veïnals hem d’encarar obligacions legals davant de les restriccions degudes a la pandèmia.

  • Parlem de les assemblees: davant de la conjuntura actual de la COVID 19: com les entitats veïnals podem fer assemblees?

Les associacions han de seguir complint els seu deures, entre els quals els d’aprovar els comptes anuals a l’assemblea general ordinària i alhora han de complir les normes de protecció de la salut de les persones per fer front a la pandèmia de la COVID-19 que imposen restriccions a la llibertat de circulació i, sobretot, al dret de reunió, que actualment i almenys fins el 9 de maig no permet reunions de més de nou persones. Per a fer-ho possible, i combinar els deures legals com a associació i les normes derivades de l’estat d’alarma, el Decret llei 53/2020, de 22 de desembre permet que, de manera excepcional, i fins el 31 de desembre de 2021, els òrgans de les persones jurídiques de dret privat subjectes a les disposicions del dret civil català, entre els quals, les associacions, es puguin reunir i adoptar acords per mitjà de videoconferència o d’altres mitjans de comunicació, d’acord amb el que disposa l’article 312-5.2 del Codi civil de Catalunya, que permet aquestes reunions i aquest sistema d’adopció d’acords si ho preveuen els estatuts socials. El que fa el Decret llei 53//2020 es permetre que les reunions tinguin lloc per aquest mecanismes encara que els estatuts no ho estableixin. També es permet que, encara que no estigui previst pels estatuts de l’associació, es puguin adoptar acords sense reunió, d’acord amb l’article 312-7 del Codi Civil de Catalunya, sempre que ho decideixi la persona que els presideix o que ho sol·licitin almenys dos membres o, si es tracta de l’assemblea general d’una associació, un vint per cent de les persones associades.

  • Podem celebrar una assemblea mig telemàtica, mig presencial?

El que s’anomenen “assemblees mixtes” en realitat no estan previstes a la Llei amb aquest nom. El que preveuen algunes lleis és que a reunions físiques, les presencials, algunes persones sòcies o associades hi participin emprant mitjans virtuals. Així, per exemple, la legislació cooperativa ho preveu des de la Llei 18/2002, de 5 de juliol, que ja va contemplar aquesta possibilitat. També des de fa temps es contempla a la legislació sobre societats de capital i de fet molt recentment, el passat 12 d’abril, publicat al BOE del dia 13, s’ha modificat aquesta Llei la Llei de societats per diferenciar també entre aquesta participació d’algunes persones emprant mitjans virtuals en una junta general que té lloc presencialment, o bé que tota la reunió tingui lloc virtualment. Però en el cas de les associacions, si no hi ha previsió als estatuts, el Decret llei 53/2020 només permetria que tota la reunió tingui lloc per mitjans virtuals però no fórmules mixtes que combinin la reunió amb assistència física i la virtual.

  •  Tenim algún límit temporal? I de quòrum?

Sí, el Decret llei 53/2020 diu que el còmput dels terminis regulats legalment per elaborar, aprovar i presentar comptes anuals i altres documents exigibles de les persones jurídiques de dret privat subjectes a les disposicions del dret civil català, suspesos a partir de la data de declaració de l’estat d’alarma establerta pel Decret llei 53/2020, de 14 de març, es reprèn una vegada transcorreguts tres mesos a partir de la data de finalització d’aquest estat d’alarma.

  • Legalment, quines gestions i documents hem de validar davant de l’assemblea de persones sòcies perquè no tinguem problemes legals?

Sí, el anualment, dins els sis primers mesos posteriors al tancament de l’exercici econòmic, que usualment coincideix amb l’any natural, cal sotmetre els comptes anuals a l’assemblea general de persones associades per a la seva aprovació. La mateixa assemblea ha d’aprovar la gestió de l’òrgan de govern i aprovar el pressupost de l’any. A més, quan acabin el mandat els membres de les persones que formen els òrgans socials, s’ha de procedir a l’elecció de les persones que els han de composar.

  •  Quines altres activitats veïnal – a més de les presencials per les limitacions actuals del PROCICAT- estan afectades en l’àmbit de la gestió associativa?

En principi les associacions, com la resta de persones i entitats, poden continuar fent les mateixes activitats de sempre, però hauran de complir els límits legalment previstos sobre limitacions a la mobilitat i al dret de reunió; aquest darrer, en tot cas, es pot exercir, com ja he explicat, emprant mecanismes virtuals.

  • Alguna recomanació davant de les incerteses de l’actual conjuntura provocada per la pandèmia?

Des del punt de vista jurídic el què hem recomanat a moltes entitats és que, si la situació sanitària es manté, implicant d’una o altra forma risc per a la salut de les persones, i en previsió que deixin de promulgar-se normes especials per fer front a la situació, les entitats adeqüin els seus estatuts socials a la realitat virtual, que com tan sovint hem sentit durant aquest temps, són canvis que han vingut per romandre-hi. Certament la virtualitat no pot (o almenys no hauria de) substituir la reunió física, el contacte interpersonal i presencial, però ben administrada no deixa de ser una eina més per a facilitar la participació de les persones associades en l’associació i en les activitats d’interès general que aquesta dur a terme.

  • Finalment, com vas anar a especialitzar-te en aquest camp?

El soci fundador del despatx, l’Ignasi Faura, havia fet carrera política abans de començar a exercir i va especialitzar-se en el Dret cooperatiu. Des del principi vaig col·laborar molt estretament amb ell, portant l’assessorament i defensa d’organitzacions de segon i tercer grau, coneixent el sector des de la base, fins a les organitzacions en què s’agrupa, participant en assumptes molt interessants, i mica en mica m’he anat especialitzant en un món que m’apassiona, que és la meva feina, però que és també una manera de viure i d’entendre la vida. Posant la centre la col·laboració i la cooperació i no la competitivitat.