Discursos d’odi (l’estratègia de la por i la desconfiança)

Aquesta formació ha estat dissenyada per a proporcionar al moviment veïnal i a la ciutadania en general coneixements i les eines necessàries per identificar, comprendre i actuar davant els discursos i delictes d’odi en l’àmbit comunitari. El programa es divideix en quatre sessions de dues hores, cadascuna amb un enfocament especialitzat i la participació d’experts convidats.

Sessió 1 | dijous 14 de maig 18h |
Discurs d’odi, batalla cultural i desinformació

Objectiu: Com s’articula l’estratègia de l’extrema dreta per assaltar els consensos democràtics de drets i llibertats, i com operen els discursos d’odi.

• Qui i com es fomenta el trencament de la convivència?
• En què es basen els dioscursos d’odi: del prejudici a la construcción identitària
• A qui pot beneficiar la por, el ressentiment, l’odi?
• El delicte d’odi en el Codi Penal
  • Què és delicte i què no
  • L’acció motivada per un prejudici cap a una característica de la víctima (color de pell, religió, orientació sexual, etc.).

Ponent: Miquel Ramos
Periodista especialitzat en l’estudi de l’extrema dreta i els moviments socials

Sessió 2 | dijous 21 de maig 19h |
L’odi en l’era digital. Discursos i desinformació

Objectiu: Analitzar com Internet amplifica i banalitza el discurs d’odi.

• Discurs d’odi vs. Llibertat d’expressió: La tensió entre el dret a expressar-se i la protecció de la dignitat. Distinció entre el discurs punible (delicte) i el discurs intolerant no punible però nociu.
• L’impacte d’Internet i la Web 2.0:
  • Anonimat i sensació de distància.
  • Falsa percepció que el que passa online no té conseqüències offline.
• Perfils generadors d’odi
• La desinformació com a arma

Ponent: Nicolas Tomás
Periodista de política a Barcelona, abans corresponsal a Madrid. Ha publicat el llibre ‘El gall ferit’ (Saldonar, 2022), un recorregut per França per entendre l’auge de l’extrema dreta.

Sessió 3 | dijous 28 de maig 19h |
Eines pràctiques per aturar l’odi discriminatori

Objectiu: Capacitar l’associacionisme veïnal en eines de verificació i denúncia.

• Eines de Fact-checking
• Fonts, informes i serveis de seguiment que proporcionen dades estadístiques consultables
• Com actuar des de la ciutadania
• Quins recursos comunitaris tenim a disposició

Ponent: Laia Coronado Nadal

Periodista, Grup de Periodistes Ramon Barnils. Graduada en humanitats. Redactora a elCugatenc, col·labora Jornal.cat i la revista Theknos.

Sessió 4| dijous 4 de juny 19:30h |
Examinant la relació entre discurs i l’odi

Descripció: En aquesta sessió anirem més enllà del discurs de l’odi en si mateix per analitzar com altres formes de discurs reforcen les creences subjacents als discursos i actes d’odi. Explorarem algunes claus per identificar representacions i patrons problemàtics en formes de discurs públic, com ara la publicitat política i la premsa.

Ponent: Lucía de la Presa
Doctorat Internacional en Ciències del Llenguatge i Màster en Estudis del Discurs per la Universitat Pompeu Fabra. Investigadora sobre mitjans de comunicació convencionals i alternatius, els moviments socials i el paper del discurs en els processos de transformació social i política.

[Entre el deure de reciclar i el mandat de governar per a tothom]

El passat 10 d’abril va fer un any des que va entrar en vidor l’obligació per als ajuntaments de reformar la taxa d’escombraries i millorar-ne els índexs de recollida selectiva i reciclatge. Des que el 2022 va aprovar-se la llei estatal de Residus que així ho establia, obeint al seu torn directives de la Unió Europea, i donava tres anys de termini als ajuntaments per fer–ho, ha anat en augment el soroll de fons al voltant d’aquesta reforma, que cada ajuntament té el dret i l’obligació d’aplicar com millor cregui.

Per a molts veïns i veïnes, la nova taxa es tradueix en un augment net de la càrrega fiscal (sgons els casos, un augment de 50, 100 o 200 €) sense percebre d’entrada cap mesura de compensació fiscal, ni identificar les eventuals mesures rellevant en favor del reciclatge. És a dir, de la reducció de residus o, principlament, la seva correcta separació per al millor i major reciclatge. Aquesta sensació d’abús és la que ha provocat nombroses reaccions i protestes veïnals els darrers mesos i anys, a mesura que els ajuntaments anaven aplicant la nova taxa.

Per què tants criteris diferents d’aplicació de la taxa entre muncipis i fions i tot dins del mateix municipi. Funcionen els sistemes de recollida com el porta a porta o les targetes per obrir contenidors tancats? Com es clacula una taxa? Paguen igual pisos buits que plens? Famílies monoparentals que nombroses? Com es tradueix a la realitat el criteri de “Qui contamina, paga”? Com es pot saber qui fa bé i qui no fa la separació correctament?

Per què tenim aquesta forta sensació que amb aquesta nova taxa ens han colat un gol als veïns i veïnes, revestit cutrement de poesia pro-medi ambient? De tot això en parlarem, pas a pas i amb lletra clara, en el curs de formació online sobre la taxa d’escombraries, de la mà d’experts tècnics en les dues matèries en joc, residus i taxes municipals. Acabarem el curs analitzant cas per cas els municipis dels participants, aprenent a fer comparatives, valorar pluralitat de sistemes, i dient les coses pel seu nom, per així donar consistència a les reflexions veïnals sobre la matèria.

1. Estat de la brossa i dels sistemes de recollida&reciclatge als muncipis
   Què generem: quanta brossa fem, i què en fem de tanta brossa. Qui la genera, principalment? Com podem reduir, prevenir, reciclar des de la cuitadania?
   • Jordi Colomer, ambientòleg, tècnic de residus
2. Fiscalitat municipal
   Impostos, taxes, preus públics: d’on treu els diners un ajuntament? UE, Estat, Comunitat Autònoma… quina implicació tenen amb les competències municipals.
   • Sergi Garcia, Cap de Gestió Tributària i Recaptació de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
3. Anàlisi de casos
   Analitzarem com s’aplica la taxa als diversos muncipis d’on provenen els participants.
   • Equip tècnic del curs (Jordi Colomer, Sergi Garcia, Quim Arrufat)