Entrevista CONFAVC-Manresà de tota la vida nascut fa 46 anys, el president de la Federació d’Associacions Veïnals de Manresa (FAVM), Toni Erro (1973), va aterrar a FAVM  de de l’ Associació de Veïns del barri de Cal Gravat on  durant 4 anys va ser-ne el president i la cara visible. “Va ser una experiència molt enriquidora, i de la que em vaig emportar moltes més coses positives que negatives. El balanç positiu va ser determinant a l’hora de decidir-me a fer el pas de presidir la FAVManresa”, explica. Una Federació que amb34 anys de vida – es fundà el 1985- que treballa per a tirar endavant projectes tant rellevants com els plans de desenvolupament comunitari i les biblioteques veïnals.

  • Com vas anar a parar al moviment veïnal?

Vaig apropar-me al moviment veïnal a principis del 2013: em vaig assabentar que es feia una reunió al barri – que va resultar ser l’assemblea general anual-, i m’hi vaig apropar, i des d’aleshores que hi mantinc un estret vincle. Com em vaig deixar enganyar? La veritat que la història és una mica llarga, però ja que preguntes… (je,je). En aquella època a la meva feina -Mossos d’ Esquadra- estàvem passant per un procés d’importants retallades salarials i de drets laborals i, per a la meva família i per a mi això va suposar un trasbals considerable tant a nivell econòmic com a nivell mental. Imagina un “funcionari” que veu i viu, com tot el que ha funcionat d’una determinada manera durant 20 anys  canvia bruscament, i impacta com un míssil a la línia de flotació en l’ajustada economia d’una família nombrosa (som set  membres). Aquesta sacsejada econòmica, i emocional fa que individualment em comenci a fer preguntes sobre com funciona i com està organitzada la societat en què vivim. Inicialment però, les preguntes no troben resposta més enllà de les clàssiques sortides de ‘tertúlia de bar’: que si els polítics tots són uns lladres; que ells no es retallen els sous, i no s’estan de res; que hem estirat més el braç que la màniga, i de les que més em dolia sentir: tots faríem el mateix si estiguéssim al seu lloc. Aviat em vaig adonar que bo i assegut a la terrasseta de la granja, del bar, al parc, o discutint amb el company de patrulla difícilment acabaria entenen res, o canviant quelcom. I és així que vaig sentir la necessitat de passar a la acció. Per on començo? Un cop presa la decisió, vaig creure oportú que el més lògic era començar per baix, i tant aviat com vaig obrir la porta de casa em vaig trobar amb una associació de veïns amb les portes obertes. Va ser el març de 2013 mentre es celebrava l’assemblea general anual de socis i sòcies, que en el moment que van demanar si algú volia col·laborar vaig aixecar la mà. I fins a dia d’avui…  

  • Quins son els reptes prioritaris de la FAVManresa?

Crec que no necessito pensar-m’ho gaire: un, tinc claríssim que és continuar esforçant-nos en el bon funcionament del dia a dia de la FAVM, i que els projectes que liderem a la ciutat es duguin a terme amb el màxim de rigor i efectivitat possible. Això són bàsicament els Plans de Desenvolupament Comunitaris (PDC)  amb els que treballem sobre el terreny en 13 dels 19 barris federats, i la Xarxa de Biblioteques Veïnals que gestionem en 8 barris de Manresa conjuntament amb el suport imprescindible de les respectives associacions de veïns. Per tirar endavant aquestes dues línies d’actuació rebem, a través de la signatura d’un conveni, uns diners de l’ Ajuntament de Manresa  En aquest l’apartat  dels PDC, hi podríem incloure els cursos d’alfabetització de català per a nouvinguts i nouvingudes, i altres projectes que tirem endavant treballant en xarxa amb altres entitats o administracions: Biblionius –amb Departament d’educació de l’Ajuntament;  Accions Integradores –amb la FUB-; el projecte “Tracta´m bé” –amb el Consell de la Gent Gran de Manresa-, reivindicacions pensionistes, amb la Plataforma en defensa de les pensions públiques i els drets de la gent gran de Manresa; Lècxit –amb el Pla Educatiu d’ Entorn, etc..

Un altre dels reptes importants que tenim entre mans, i ens agradaria deixar encarat entre el que queda del present, i l’any vinent,  és un canvi estratègic de les diferents vocalies d’enterraments que pengen de les associacions veïnals de Manresa: Actualment coexisteixen 16 vocalies d’enterraments amb un volum total de persones beneficiaries al voltant de les 13.000 persones- encara estem acabant de treballar els números exactes. Com veieu, la dimensió del conjunt és considerable, i deixa marge per a treballar alguna proposta global que beneficiï a totes les parts implicades. El cert però és, que a dia d’avui quan s’analitzen les diferents vocalies per separat, s’observa que hi ha molta feina de gestió multiplicada innecessàriament, i que algunes d’elles projectades sobre un escenari futur del curt/mitjà termini poden presentar problemes de sostenibilitat sinó s’hi intervé d’alguna manera. Estic convençut que des de FAVManresa serem capaços d’aportar una proposta prou sòlida com per ser tinguda en compte. El proper dissabte 23 de novembre tenim prevista una sessió monogràfica oberta a totes les persones sòcies, i beneficiàries que ho desitgin per tractar aquest tema.

I per no allargar-me gaire més parlaria d’un tercer repte també molt important, i que ens creiem molt, com és el de mirar d’aportar, més enllà de la queixa i de la crítica a les institucions -molt necessària també- idees per als nous reptes urbans que se’ns plantegen derivats sobretot dels canvis globals als que com a societat haurem de fer front les properes dècades, i que amb tota seguretat des de l’àmbit local hi tindrem quelcom a dir. Tot això mentre aprofitem per sortir al carrer en tantes ocasions com ens sigui possible per poder explicar, de tu a tu, la impagable tasca que es fa des de les associacions de veïns i veïnes.

  • Quines grans mancances té la ciutat de Manresa?

Uff! Per estrany que pugui semblar d’inici, diria que la principal mancança de la ciutat és el poc marge de maniobra que té el consistori a nivell econòmic. Va arribar a ser un dels ajuntaments més endeutats del país, i tot i que s’ha anat posant a lloc, a base de no gastar, encara no ha assolit uns nivells suficients com per entomar el seguit de problemàtiques que s’han anat acumulant sense resoldre durant tot aquest llarg període de crisi. Les principals:

-Continua havent-hi milers de pisos buits a la ciutat, i malgrat s’han iniciat algunes polítiques municipals que qualificaria d’interessants -campanya pisos plens barris vius-inclou masoveria urbana, crèdits tous per reformes, adquisició de pisos per part de l’empresa municipal FORUM amb destí de lloguer social-; aquestes no acaben d’obtenir els resultats desitjats, i s’intueixen insuficients com per poder donar resposta a les necessitats actuals de la població més vulnerable.

-També hereves de la mala situació econòmica que ha travessat els darrers anys l’Ajuntament de Manresa se’n deriven importants escletxes de seguretat. La plantilla de la policia local de Manresa té un dèficit de personal al voltant de la trentena d’agents, una xifra que per la ciutat de Manresa suposa entre un 20 i un 25% menys dels efectius que hauria de tenir. I tot i ser una ciutat estadísticament segura, alguns tipus de delictes que generen alarma social han augmentat els darrers anys fins al punt que algun, malauradament fins i tot ha arribat a ser capçalera dels principals mitjans informatius del país. Els darrers mesos s’està deixant notar la pressió exercida pels cossos de seguretat a la ciutat de Barcelona, i que provoca desplaçaments de nous perfils delinqüencials que han estat detectats a la nostra ciutat.     

-L’espai urbà també s’ha vist molt afectat, i presenta dèficits d’inversió constatables per a qualsevol vianant o conductor que transiti pels carrers de la ciutat. En aquest sentit una auditoria de l’espai urbà realitzada l’any 2016, i de la qual diverses entitats veïnals en van participar, va xifrar en 15 milions d’euros la quantitat necessària per posar la ciutat al dia en quant a voreres, asfalt, parcs infantils… Des d’aleshores se n’han invertit 3 milions a raó d’1 milió per any. Encara queda molta feina a fer!

-Quant a l’assistència social a Manresa, ens podem quedar amb la ‘bona’ noticia que les entitats dedicades al tercer sector en són una bona colla, i funcionen força bé tant a nivell organitzatiu com de voluntariat. Però pel que fa al nombre de persones ateses per serveis socials, i el de famílies que han de recórrer al banc dels aliments, les xifres són alarmants: actualment més de 14.000 persones estan sent ateses per serveis socials quan abans de la crisi n’eren al voltant de 6.000- d’una població actual de Manresa 78.000 habitants-  i durant el 2018, 200 famílies més que a principi d’any van necessitar ajuda de la Plataforma dels Aliments de la Fundació del Convent de Santa Clara. Sembla que alguna cosa falla en relació a l’actual situació de ‘recuperació’ econòmica, i la no reducció de la pobresa crònica.

I ja paro, va…perquè parlaria de la C-55; Rodalies i em sortirien altres paraules

  • Toni Erro, president de la FAVM (el 2n dreta)

    Com es veu des de la FAVM el pacte per repartir-se la alcaldia entre Valentí Junyent (Junts x Catalunya) i el republicà Marc Aloy?

D’entrada el veiem adequat i just. Entenem que el pacte es correspon amb la voluntat d’ una majoria de ciutadans i ciutadanes que amb els seus vots han posat al govern els dos partits més votats, i l’estret marge de diferència en els vots obtinguts (9119 ERC i 9109 JxManresa) s’havia de traduir d’alguna manera en el repartiment de l’Alcaldia: tres anys per ERC, un per a Junts x Manresa. L’actual Alcalde Valentí Junyent ho serà fins al juny del 2020, i a partir d’aquell moment, li agafarà el relleu el senyor Marc Aloy. Tots dos són bons coneixedors de la ciutat, i el fet que l’anterior legislatura hagin estat compartint responsabilitats de govern, hauria de fer que la ciutat no disminuís en cap moment la velocitat de creuer. A més, els regidors de les diferents àrees, que s’han distribuït al 50%, es mantindran al càrrec els 4 anys sense variacions, el que hauria de donar una major estabilitat, i una més alta capacitat de gestió a la maquinària municipal. De totes formes, el que comptarà serà el balanç de final del mandat, perquè totes dues formacions polítiques es van omplir la boca parlant dels barris durant la campanya, i esperem que els seus actes es corresponguin amb les seves paraules.  

  •  Posant-nos davant de l’espill: en quin estat creus que està el moviment veïnal de la ciutat?

Et mentiria si et digués que crec que el moviment veïnal a Manresa està passant pel seu millor moment, no ho crec. Personalment m’agradaria que hi hagués més gent amb ganes d’entrar a formar part de les juntes, i per fer tasques de voluntariat, però està clar que la societat ha canviat d’ençà els anys 70 del segle passat, i els reptes socials i ciutadans, si bé alguns es mantenen intactes, com el dret a l’habitatge, la inclusió social, la lluita pensionista, etc. D’altres s’hi han introduït de nou i amb molta força, com la contaminació a les ciutats: la mobilitat, la gestió de residus, el canvi climàtic, etc, i cal tenir-los presents. Però en el fons: què en puc saber jo de l’estat en que es troba el moviment veïnal a Manresa? El meu històric en aquest ‘mundillo’ tampoc és massa extens, però us diré que  llegint per sobre el llibre –“Història de les Associacions de Veïns de Manresa”  -de Gal·la Garcia i Jordi Sardans-,  editat per la FAVManresa, hi he trobat que de sempre el tema del voluntariat, els relleus al capdavant, o la implicació del jovent entre d’altres, han estat aspectes complicats. Vull ser positiu! I estic convençut que si ens esforcem en fer les coses bé, el moviment veïnal a Manresa en sortirà reforçat.  

  •  Quins episodis crítics de la FAVM t’han fet reflexionar més

N’anomenaré dos, un de passat i un de més recent. L’any 2013 quan jo tot just feia uns mesos que era president de l’AV de Cal Gravat, i per tant membre de la junta directiva de la FAVM, la tresorera d’aleshores va desviar del compte de la Federació  una xifra que varia a l’entorn dels 21.000 euros. Òbviament els fets van ser denunciats als jutjats de Manresa, però aquell fet va fer trontollar l’economia de la Federació, i la va posar contra les cordes. La voluntat i determinació de les diferents associacions de veïns i de veïnes federades va ser clau per poder tirar endavant.

L’actual és que els plans comunitaris a Manresa és van signar entre la Generalitat de Catalunya i l’ Ajuntament de Manresa l’any 2015 per un període de 4 anys, el que significa que aquest any s’han de tornar a pactar i signar perquè la FAVM pugui optar a gestionar, de cara l’any vinent, el plans comunitaris que a Manresa afecten 13 barris. Hores d’ara no hi ha res signat entre aquestes dues institucions i la situació política d’entrada fa que tinguem molts dubtes al respecte. A mitjans de setembre hi haurà una reunió entre ambdues parts que esperem es resolgui favorablement als interessos de la ciutat, que són els nostres. Entre tant no podem donar res per fet, i ja estem pensant en com caldrà enfocar el final d’any segons el resultat de les negociacions.

  •  I quines anècdotes dins del moviment veïnal de la ciutat , t’ha sorprès agradablement?

També en destacaré dues: la primera és que em va sorprendre, que sense disposar de recursos econòmics, l’associació a través de la feina del dia a dia fos una entitat capaç de transformar tant el barri . Veure que l’impacte de la tasca realitzada incidia molt directament en la vida dels veïns i veïnes era molt gratificant. Això omplia molt la balança de les coses bones.

La segona sorpresa va ser la proposta i el posterior nomenament -maig 2018- de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa com a entitat administradora de la festa de la Llum de Manresa 2019, fet que va suposar que tota la ciutat conegués de molt més a prop la tasca que fan les diferents entitats veïnals de la ciutat, que per a major orgull van actuar com una pinya  per tirar endavant una festa que celebrem els manresans cada 21 de Febrer, i que va esdevenir l’any 2009 ‘Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra’. Personalment va ser una oportunitat de conèixer molt millor la ciutat que m’ha vist néixer i créixer. M’estimo Manresa!

  • Personalment què t’ha donat estar aquests anys liderant la Federació?

No en porto dos encara, així que segur que em queda molt per donar, i per rebre abans no deixi la presidència, però fins al moment diria que el més destacable que m’ha donat estar al capdavant de la Federació és un major coneixement del moviment veïnal i de la ciutat. Quan treballes des del barri la feina és molt directa i focalitzada. Estar a la FAVM t’obliga a tenir una mirada ample, una visió més estratègica, i a esforçar-te en conèixer els diferents barris de la ciutat amb les seves avv (22 barris a Manresa i 19 AV federades. La feina és substancialment diferent de quan vaig exercir de president de l’AV de Cal Gravat. Diria que m’ha costat una mica adaptar-me, però que m’hi estic començant a trobar còmode.

  • Un record bo? I un agredolç?

El bo: quan aquest any el diari de la comarca, i de referència a la Catalunya central –el Regió 7- va lliurar el Premi “Actius socials” a les biblioteques veïnals, i vaig tenir l’honor de pujar a l’escenari del teatre Kursaal de Manresa a recollir el premi acompanyat de les 10 bibliotecàries. Tot un reconeixement a la tasca que es ve duent a terme des de fa gairebé 30 anys a Manresa, i que es gestiona a través de la FAVManresa.

L’agredolç: les primeres discussions amb la parella motivades per la dedicació a l’associació? Les estones furtades als fills…? Je,je.  De moment cap suficientment desagradable com per a quedar gravat en la memòria. Tot ha valgut, i està valent la pena. Ara només desitjo que la Generalitat renovi el compromís amb els plans comunitaris de Manresa, i d’aquí a que acabi el meu mandat puguem dur a terme les necessàries reformes al local de la FAVM. I un últim desig, va…  que s’acabi tirant endavant la fusió de les diferents vocalies d’enterraments. Marxaria molt satisfet.

  • Com pot servir d’exemple que la ciutat de Manresa hi hagi una AV presidida per un veí d’origen marroquí, com és el cas d’en Saïd Choula, president de l’AV Font dels Capellans? Quins nous reptes ha obert aquest fet en el si de la FAVManresa?

El fet no ha obert cap repte: totes i tots li vàrem donar la benvinguda. Jo veig que en Saïd és un manresà que té ganes de treballar pel seu barri i la seva ciutat. No sé, és un exemple de normalitat? Crec que qualsevol persona amb interès per aportar hauria de tenir el seu espai dins el món veïnal, i avui dia la nostra societat està conformada per moltíssima gent de procedència diversa.

  • Són conegudes com a experiències bones i rellevants , les “biblioteques veïnals” que la FAVManresa fa temps que gestiona. Quin ha estat el secret de l’èxit d’aquesta bona pràctica capitanejada per vosaltres?

Jo en destacaria la proximitat al destinatari final -tant per una qüestió de distància, com per una qüestió de coneixença personal-; la flexibilitat per integrar grups de noies i nois d’entre 6 i 13 anys, i un projecte capaç de crear un espai de socialització positiva que s’acompanya als menors amb els deures, es fomenta la lectura, i on també hi estones per l’esbarjo.

  • En quin punt està la lluita pel desdoblament de la C-55? Quantes morts ha provocat enguany?

Diria que la lluita pel desdoblament de la C-55 està en període d’ stand-by: un període de latència en que el territori intenta, no sabria dir-te exactament si redirigir, recuperar, retrobar un nou discurs suficientment potent com per a sumar una important majoria ciutadana capaç de plantar cara al govern actual de la Generalitat que no creu gens en el desdoblament de la carretera C-55. Podríem dir que fins a l’actualitat l’argument principal que es tenia per exigir el desdoblament era l’intolerable i indigest nombre de víctimes mortals, conseqüència majorment de xocs frontals. Aleshores el Departament de Territori es va treure de la màniga una mitjana metàl·lica per separar els dos sentits de circulació, de manera que evitava les col·lisions frontals. Els nombre de morts a la C-55 va caure en picat. Això s’ha de reconèixer, però l’estretor de la carretera ha comportat nous problemes com són un lleuger augment de petits accidents, i una circulació més lenta i dificultosa en cas de produir-se qualsevol tipus d’incidència viària. A més, l’1 de setembre 2019 s’han deixat d’aplicar els descomptes existents a l’ autopista C-16, sinó és que es paga amb un dels dispositius de pagament dinàmic Teletac o Satelise, cosa que pot acabar  comportant l’expulsió de trànsit de la C-16 cap a la C-55. La suma de trànsit de les dues carreteres que connecten amb Barcelona (la C-55 amb 38.000 vehicles/dia a Manresa, i la C-16 , amb 19.000 vehicles/dia a Sant Vicenç), dóna com a resultat que ambdues podrien conviure perfectament desdoblades. Actualment el desdoblament és més una qüestió d’equilibri territorial que de víctimes mortals, i segurament aquest és l’argumentari que cal reforçar i treballar adequadament. Pel que fa al número de morts….no en porto el compte, però enguany vàrem haver de lamentar l’atropellament mortal d’un home a la altura d’Olesa i pel que fa a la C-55 nord (de Manresa a Solsona-sense mitjana) hi va haver una víctima a Callús com a conseqüència d’una col·lisió frontal. Manresa i la Catalunya Central necessita el desdoblament de la carretera C-55 ja!

  • Des de la FAVManresa vau estar present en el debat del Marc estratègic de la CONFAVC: per a vosaltres quines prioritats hauria d’abarcar la Confederació?

Principalment ens sembla que la CONFAVC s’hauria de centrar en tot aquells tipus de lluita o reivindicació que ultrapassi les competències d’una federació concreta: problemàtiques sobre sistema sanitari, l’escalfament global, el sistema educatiu. Alguns tipus de lluites col·lectives i de país, per exemple. També continuar oferint ajuda, i suport a les diferents federacions i associacions associades. Vaja, continuar amb la bona feina que venia fent.

  •  Quina lluita o projecte esteu pensant presentar per la 3a edició dels (Re)coneixements Veïnals, que se celebraran el 17 d’octubre? Ja ho teniu pensat?

Mirarem de presentar-ne algun/a, però de moment no n’hem pensat cap.