Sostenibilitat

La Cristina Grau,  aporta la seva expertesa sobre les comunitats energètiques. En aquesta càpsula explica que el dret espanyol només defineix actualment les Comunitats d’Energia Renovable (CER), mentre  que les Comunitats Ciutadanes d’Energia (CCE) s’apliquen per la doctrina dels tribunals europeus. Les activitats de les primeres estan limitades en la producció, consum, emmagatzematge, i venda directa a la xarxa de l’energia renovable produïda, amb l’afegitó que els seus membres han d’estar situats a prop. En canvi, les CCE, , tenen un objecte social molt més ampli, podent realitzar qualsevol activitat del sector elèctric i sense estar limitades a la proximitat o només a energies renovables. Finalment  recomana que aquestes entitats adoptin la forma jurídica de cooperativa o associació, ja que els seus objectius s’alineen amb l’economia social i solidària.

La Cristina Grau en aquest segon capítol explica el funcionament del mercat elèctric i els diferents actors implicats, com productors, distribuïdors i comercialitzadors. Destaca el paper creixent de les comunitats energètiques renovables, entitats jurídiques formades per persones, les PIME o administracions locals. Aquestes han de tenir una participació oberta i estar controlades pels membres, i busquen  beneficis ambientals i no econòmics. També menciona la figura més recent de la Comunitat Ciutadana d’Energia, amb més capacitat d’actuació dins del mercat.

La Cristina Grau en aquest tercer capítol aborda les comunitats energètiques, subratllant que la legislació europea no imposa una forma jurídica específica, la qual cosa permet que associacions veïnals  o cooperatives puguin exercir aquest rol. S’argumenta que les cooperatives (de consum, de serveis o agràries) són la figura ideal, ja que s’alineen amb els principis d’autogovern i participació. Finalment esmenta exemples concrets i la tradició històrica del cooperativisme elèctric a Catalunya i València, que ja funcionava com a comunitats energètiques abans de la regulació formal.