Comunicat Assemblea pel Decreixement Turístic .- Atenent a la triomfalista valoració dels números que proclama l’Ajuntament de Barcelona sobre la recuperació del turisme a la ciutat, ja només podem concloure que als governants els resulta totalment indiferent la realitat del que passa a la ciutat, a Catalunya i al planeta.

Davant d’una crisi climàtica, energètica i mediambiental sense precedents en la història de la humanitat, davant d’una crisi econòmica que exigeix centrar-se en models productius i de proximitat, desaprofiten dos anys que havien de servir per impulsar nous models econòmics a la ciutat. Alineats amb els seus escenaris de sempre, sentencien que estem de sort perquè el turisme es recupera. Ja no podem pensar que actuen des del desconeixement, perquè les perspectives a curt termini són evidents i aclaparadores; només podem concloure que no els importa.

Aquest Ajuntament està al servei dels grups empresarials de la indústria turística que espremen la ciutat per treure’n beneficis a curt termini, i no al servei del veïnat, dels interessos comuns i d’una vida digna. Ho demostra la contínua inversió de diners públics en la promoció i atracció de més vols internacionals, una actuació sense sentit en l’actual escenari d’incendi per les diverses crisis que ens assetgen, i un deliri fatal però coherent amb la seva pretensió, encara viva, d’ampliar l’aeroport.

Així, les xifres d’activitat turística d’aquest any, tot i suposar respecte a les de 2019 una baixada (descens del 12,7% de turistes allotjats a hotels i HUTs, del 4,4% en pernoctacions i del 17% operacions a l’aeroport del Prat), que hauria estat interpretada com a crisi i generat alarma si no fos per la pandèmia, són llegides com a plena recuperació i celebrades com el millor que ens pot passar. Per deixar-ho ben clar, Collboni torna a exposar sense complexos, ara ja en context evident de crisi múltiple, la màxima històrica de la turistització a Barcelona, “com més millor”: “Tenemos 170.000 plazas en hoteles y apartamentos turísticos legales y nuestra determinación es que estas plazas estén lo más llenas posibles.”

Però no diu res del malson que la turistització representa per al veïnat, que reacciona amb frustració i mala llet. Després d’un temps en què vam recuperar espais de lleure, i de sentir com a propis els carrers i els barris, després de veure sorgir fins i tot alguns comerços de proximitat, ens veiem sobrepassats pel retorn d’aquest turisme massiu, i la percepció és de més massificació i més xivarri que mai.

Tornem a estar envaïts per megaterrasses, soroll nocturn, noves botigues de souvenirs, masses de persones que saturen l’espai urbà, que és el nostre espai vital, cosa que dificulta de nou la mobilitat a peu i en transport públic. Són els impactes més evidents i immediats d’un procés que en comporta d’altres encara més greus: la pujada de lloguers i l’expulsió de veïnat, l’afebliment i trencament del teixit social i veïnal, l’explotació laboral salvatge dins el monocultiu turístic i, per descomptat, la destrossa ambiental que provoca el desmesurat trànsit d’avions i dels letals creuers.

Són responsables d’una contaminació ambiental que mata i un volum d’emissions de CO2 injustificable, especialment en l’actual escenari d’emergència climàtica. Recordem la declaració d’emergència climàtica feta per l’Ajuntament de Barcelona (15/1/2020) i la de la Generalitat de Catalunya (14/5/2019), i ens preguntem: potser Collboni pensa que l’increment de vols transoceànics i del consum energètic no té relació amb les onades de calor que està patint el planeta i la nostra ciutat? No sap el que reclama la comunitat científica? O potser li és igual perquè dóna més importància al benefici econòmic d’uns pocs que al futur de totes i del planeta? Més turisme de masses vol dir més contaminació i escalfament global. Aquest estiu ja n’hem tingut prou: mentre Europa es planteja el topall de +1,5 ºC respecte l’inici de l’era industrial, les dades del Servei Meteorològic de Catalunya mostren que Barcelona és capdavantera i ja ha assolit els 1,8 ºC.

Per posar la vida al centre i no els interessos mesquins de la indústria turística, reclamem:

• Aturada de l’especulació turístico-immobiliària, impedint qualsevol nou allotjament turístic; establiment d’un pla de reducció del parc existent i dedicació dels edificis a usos socials.

• Dissolució de Turisme de Barcelona, dispositiu de circulació de fons públics amb objectius privats contraris a les necessitats del veïnat, i fi de la promoció pública de l’activitat turística.

• Aturada definitiva de tot intent d’ampliació de la infraestructura aeroportuària.

• Aturada de tota construcció de noves terminals de creuers al Port de Barcelona, incloent les que hi ha en curs; reducció progressiva del trànsit de creuers fins a la seva desaparició.

• Increment en un 50% la taxa turística, que s’ha de destinar íntegrament a reequilibrar la vida als barris, a promoure altres sectors econòmics i a formar-hi les persones treballadores.

• Implementació d’una dura fiscalitat específica a l’activitat turística, que la seva recaptació vagi directament a reduir l’impacte climàtic amb un marcat accent social.

• Abandonament del model de macroesdeveniments com els grans festivals de música, la Copa Amèrica de vela o els Jocs Olímpics d’Hivern, que generen beneficis privats i gentrificació i no aporten cap solució a les crisis actuals.

• Un pla d’adaptació i protecció davant de la crisi múltiple, que sigui transversal a totes les polítiques públiques i protegeixi realment la ciutat i el planeta de les greus situacions climàtica, energètica, ambiental i econòmica.

• Un pla de reconversió de l’economia de la ciutat, orientada a abandonar indústries insostenibles i impulsar activitats productives socialment útils, vers indústries netes i descarbonitzades en sectors estratègics per a la vida com l’agroalimentari i d’utilitat pública com la sanitat, la salut, les cures, l’educació, l’energia, la informació i la comunicació.

Aquestes lògiques de recuperació del turisme de masses han tingut lloc de manera similar a moltes altres ciutats i territoris. Per això, compartint amb diverses organitzacions la diagnosi i les mesures necessàries, el proper dimarts 27 de setembre es portaran a terme accions de protesta i denúncia a diverses ciutats coordinades dins la xarxa SET (Sud d’Europa contra la Turistització), coincidint amb el Dia Mundial del Turisme i en oposició frontal a l’habitual celebració i rentat de cara que fa el sector turístic global. A Barcelona, juntament amb d’altres moviments socials convocarem una acció de protesta i visibilització el mateix 27 de setembre a les 19h a La Pedrera (Passeig de Gràcia 92).

Subscriu-te al butlletí electrònic de la CONFAVC

En subscriure'm al butlletí accepto la política de privacitat.