Amb la finalitat de redactar un “full de ruta” – pel 2021- per a guiar un desenvolupament sostenible de les ciutats catalanes, també tenint com a horitzó i sostre el com incidirà aquest creixement a escala planetària, es va  celebrar la segona assemblea de l’Agenda Urbana de Catalunya, en la qual va assistir el president de la CONFAVC, Jordi Giró. La nostra entitat veïnal forma part de l’Assemblea juntament amb els altres 59 membres: 15 en representació de tots els departaments del Govern de Catalunya; 25 més procedents d’ajuntaments, diputacions i entitats municipalistes, amb criteris de representació territorial i de pes demogràfic, i altres 20 membres del teixit associatiu ciutadà i del sector productiu:universitats, sindicats, tercer sector, fundacions.

Cal recordar que la CONFAVC ostenta la vicepresidència segona d’aquest òrgan que s’encarregarà de redactar i de validar lAgenda Urbana de Catalunya abans que el Govern l’aprovi. Aquesta Agenda, impulsada per la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori, deriva de la Nova Agenda Urbana (NAU) aprovada per l’ONU el 2016, on es constatava que el món viu un procés d’urbanització irreversible i les poblacions, les activitats econòmiques, les interaccions entre societat i cultura, així com les repercussions ambientals i humanitàries es concentren cada cop més en les ciutats.

En aquesta sessió del 18 de febrer, oberta pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, les persones representants van validar l’organització i el procés de redacció per tenir l’Agenda redactada el primer trimestre de 2021.

Cal recordar que les AV i la CONFAVC també van intervenir en el procés participatiu els mesos de juny i juliol de 2019, amb 6 jornades de debat, del qual es va donar compte a l’Assemblea. Hi van prendre part 98 ponents especialitzats – entre elles personal del moviment veïnal- i 514 assistents de 137 entitats, que van tractar 77 temàtiques en 105 grups de deliberació.

Fruit de les aportacions recollides durant aquest procés,es va decidir que l’Agenda es vertebraria en 6 eixos temàtics i 12 objectius. Algunes de les aportacions són:

Eix de la salut:

  • Qualitat de l’aire: Definir zones de protecció atmosfèrica en tots els territoris exposats i reduir les emissions contaminants.
  • Energia sostenible: Revisar el planejament urbanístic per facilitar la implantació de nous models energètics.

Eix del benestar: 

  • Inclusió social: Buscar noves alternatives d’allotjament destinades a polítiques socials.
  • Equitat i creació d’oportunitats: Relacionar els dèficits habitacionals amb els laborals i generar més oportunitats de feina.

Eix de la qualitat urbana:

  • Model urbà: Reduir el consum de nou sòl, incrementar les densitats i afavorir la barreja d’usos.
  • Dret a l’habitatge: Incrementar el parc d’habitatge assequible de lloguer i promoure un pacte nacional per garantir l’accés a l’habitatge.

Eix de la prosperitat:

  • Economia circular: Promoure l’ecodisseny, l’ecorehabilitació i l’ús dels residus com a recurs.
  • Models productius innovadors: Impulsar els clústers de coneixement i la relació entre la ciutadania, l’administració, l’empresa i els centres de recerca.

Eix de la dimensió ambiental:

  • Infraestructura verda: Naturalitzar els hàbitats urbans i mantenir la biodiversitat.
  • Emergència climàtica: Mesures d’adaptació i mitigació en les noves infraestructures i minimitzar l’efecte illa de calor a les ciutats.

Eix del bon govern:

  • Qualitat democràtica: Millorar els processos de participació integrant els col·lectius que solen quedar-ne al marge.
  • Governs eficients: Aclarir els àmbits competencials de les diverses institucions i evitar privatitzacions de serveis bàsics per als ciutadans.

Tret de sortida al document definitiu de l’Agenda

La segona Assemblea Urbana també va validar el procés d’elaboració del document de l’Agenda i l’organigrama. Així, es constituiran immediatament els 12 grups de treball, un per cada objectiu, i cadascun amb un líder dinamitzador. També es contractaran 6 coordinadors temàtics, un per cada dos grups, que facilitaran el debat tècnic i vetllaran per la coherència dels resultats.

L’Assemblea va anomenar també com a coordinador executiu a Joan Clos, exdirector executiu d’ONU-Hàbitat, el programa de Nacions Unides per als Assentaments Urbans, i exalcalde de Barcelona. Més informació