Comunicat CONFAVC.- La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) se suma a d’altres entitats socials en qualificar el decret que pretén regular el preu dels lloguers de precipitat, erroni i electoralista.

1) Precipitat per no entendre que en el moment històric i polític actual és indispensable la participació des de l’inici de les entitats i resta de grups polítics si es desitja que tingui recorregut i aporti polítiques públiques aplicables a les realitats que es volen corregir i millorar.

2) Erroni: Necessitat d’un pacte d’Estat: Ha estat erroni perquè aquesta manca de participació ha donat lloc a un text que no satisfà cap de les reivindicacions històriques de les entitats i, per tant, no suposa cap solució a tan greu problema.

Cal que els i les dirigents polítics que tinguin la generositat suficient d’establir un pacte d’Estat a llarg termini en matèria d’habitatge, independentment dels lobbies econòmics.  Amb les actuals “regles del joc”, l’oferta i la demanda acaben establint el preu dels béns i dels serveis. D’igual manera que no es pot regular el preu de venda de l’habitatge al lliure mercat, a menys que sigui en el cas d’ Habitatges de Protecció Oficial (HPO) amb unes qualitats i uns preus taxats. En el cas del lloguer també s’hauria d’uniformitzar i comparar el que realment és comparable.  Per exemple, el Decret sembla que no s’ha dut a terme des de la convicció, ja que té moltes fitxes que sigui recorregut per inconstitucional.

3) Electoralista perquè la manca de participació porta a un redactat equivocat i, en conseqüència, només pot respondre a un impuls de cara a la galeria, davant de les eleccions municipals i europees, celebrades aquest cap de setmana.

4) Repensar alternatives: Una forma d’evitar que l’habitatge sigui un producte d’especulació, o si més no de minimitzar els seus efectes per tal que no sigui tan important com ara, és construir a preu de cost i en això les cooperatives d’habitatge tenen àmplia experiència.

També cal repensar que l’oferta pública d’habitatge hauria de ser sempre i de forma majoritària de lloguer, donada l’experiència acumulada d’anys que s’ha “regalat molt patrimoni i inversions amb diner públic al mercat privat”.

6) Mercat laboral hiperprecaritzat: En realitat el problema de fons no és sols un problema d’habitatge, és la manca d’alternatives habitacionals per a persones i famílies en situació de risc. I amb això no ens referim a casos d’exclusió social, sinó a un ampli gruix de famílies de classe mitjana que s’han empobrit aquests darrers anys, des de la crisi econòmica,  amb la perpetuació de sous mot baixos i contractes laborals itinerants i no estables que ha convertit en pobres a famílies amb membres incorporats al mercat laboral, però també pobres i que tampoc poden accedir al que serien als circuits normals d’oferta i demanda.