La manca d’obligatorietat dels censos locals de l’amiant, i de les ITE, taló d’Aquiles de la nova Llei d’Erradicació de l’Amiant

Comunicat CONFAVC / Barcelona, 2 de juliol de 2026 — .- Com a entitat de referència del moviment veïnal de Catalunya, la CONFAVC porta anys lluitant per l’erradicació de l’amiant dels nostres municipis i de les nostres vides. Per això, l’entitat valora positivament l’aprovació de la Llei per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya, i posa de relleu que Catalunya és la primera autonomia de l’Estat espanyol a fer aquest pas imprescindible. 

Per això, en la roda de premsa celebrada avui, els i les activistes veïnals han destacat que aquesta llei no ha caigut del cel: com és sabut, és fruit de l’esforç constant del moviment veïnal i de les entitats socials i sindicals compromeses amb la salut pública que han acabat trobant resposta en la voluntat política.

Pel que fa als aspectes positius que la llei conté, la CONFAVC destaca sobretot els següents punts:

• Dret a una salut pública digna: la ciutadania podrà apel·lar a la llei quan un ajuntament es negui a actuar davant la presència d’amiant en espais sensibles, com la teulada d’una escola o el pati d’un bloc d’habitatges.
• Reconeixement del moviment veïnal: es legitima explícitament la nostra participació en les taules i fòrums que es constitueixin en matèria d’amiant.
• Finançament garantit: la 19a disposició addicional de la Llei obliga la Generalitat a assegurar la suficiència financera dels municipis mitjançant dotacions plurianuals, fórmules associatives i recursos del Fons per a l’Erradicació. Caldrà insistir en la seva concreció.
• Justícia intergeneracional: els nostres veïns i veïnes de més edat no van triar respirar amiant; nosaltres hem heretat edificis malalts i encara som a temps de corregir aquesta injustícia històrica.

Pel que fa a les deficiències més significatives, des de l’entitat volem assenyalar:

• Absència d’obligatorietat de les comissions municipals: la llei es limita a indicar que la Comissió Catalana les ha de «fomentar», la qual cosa suposa una oportunitat perduda per garantir una governança local sòlida.
• Debilitat dels censos municipals: en permetre que el Cens Català substitueixi els censos locals en cas que no es facin, i en no establir terminis ni sancions, es corre el risc que la norma quedi en paper mullat.
• Rebuig a incloure l’amiant en les Inspeccions Tècniques d’Edificis (ITE): es desaprofita una eina de detecció massiva, econòmica i sistemàtica que hauria accelerat la identificació del risc.

Clau, el paper de l’Agència de Residus de Catalunya

El desplegament reglamentari de la llei serà decisiu per garantir la seva eficàcia real. És imprescindible concretar els recursos i capacitats de l’Agència de Residus de Catalunya, que haurà de gestionar subvencions, abocadors autoritzats, empreses acreditades i assegurar mecanismes de participació. Una llei sense mecanismes de control i sense obligacions clares corre el risc de quedar-se en paper mullat.

Com a moviment veïnal, des de la CONFAVC s’ha destacat que “som part de la solució, no només actuem com a denunciants: aportem experiència territorial, coneixement dels barris i capacitat de mobilització”. Per això, davant del desplegament de la Llei, des del moviment veïnal s’exigeix que s’implementi amb rigor, transparència i recursos suficients, perquè cap municipi quedi enrere per falta de mitjans. “El nostre full de ruta continuarà sent el de sempre: estar al costat de la ciutadania, de forma vigilant, propositiva i exigent, per garantir que l’erradicació de l’amiant avanci sense retrocessos”, ha destacat a la roda de premsa el president de la Confederació, Jordi Giró. (Comunicat sencer pdf)