Reivindicació d’un nou enfocament polièdric per millorar la seguretat humana a la jornada “Barris Vius, Barris Segurs”

Notícia CONFAVC / Barcelona, 23 de juny de 2026 — Canvi de model urgent per millorar la seguretat amb un enfocament polièdric»: aquest titular  resumeix la jornada “Barris Vius, Barris Segurs”, celebrada el passat 18 de juny amb l’objectiu d’analitzar, des d’una mirada polifònica i comunitària, les causes del malestar veïnal i debatre com millorar la seguretat i la percepció d’aquesta als barris de Catalunya.

L’acte, que forma part d’un projecte cofinançat per l’Institut Català Internacional per la Pau, va arrencar amb la intervenció de la sociòloga i criminòloga Marta Murrià, que va advertir d’una clara disfunció estadística: mentre que la percepció d’inseguretat està molt ben mesurada a l’àrea metropolitana de Barcelona, més enllà d’aquesta zona es troba a faltar un gruix de dades significatiu. A més, Murrià va alertar que la sensació de perill està directament afectada pels estigmes i els prejudicis, en un context social on “cada vegada van quatllant més els discursos d’odi de l’ultradreta”.

Per la seva banda, Amadeu Recasens, criminòleg i expert en polítiques públiques de seguretat, va llançar una dura crítica als models policials i de seguretat majoritaris. Segons Recasens, les polítiques actuals no aporten solucions reals perquè estan dissenyades per “protegir l’Estat i els poders” en lloc de blindar la «seguretat humana» “La ciutadania ha de participar en les polítiques de seguretat, no posant alarmes i panys, sinó amb una participació real”, va defensar Recasens. L’expert va cloure la seva ponència reclamant una visió interdisciplinària, un enfocament interseccional de gènere i la urgència de diferenciar clarament el que és un problema de convivència del que és un problema de seguretat.

En la segona meitat de la jornada, la jurista i criminòloga Anna Almécija —professora de l’EPSI-UAB i facultativa del Cos de Mossos d’Esquadra— va centrar el focus en l’espai públic. Almécija va demostrar que la percepció de seguretat està estretament lligada al disseny urbà, defensant que uns carrers ben il·luminats, plens de vida, d’activitat i de «microcontactes» veïnals són la millor prevenció.“Podem augmentar la seguretat sense policies, creant espais segurs”, va destacar Almécija, qui va aprofitar per convidar la CONFAVC  i a la trententa dels participants a organitzar una formació monogràfica sobre urbanisme i percepció de seguretat.

Realitats paral·leles i l’auge de la ultradreta

Finalment, l’investigador en moviments socials i autor del llibre El nostre feixisme, Jordi Mir, va analitzar les arrels dels discursos d’odi. Mir va traçar un paral·lelisme històric, explicant que l’alça de la ultradreta sol coincidir amb períodes posteriors a una gran expansió de drets socials, com va passar amb el nazisme respecte a la República de Weimar, o el franquisme amb la República Espanyola.

Mir va denunciar que aquests moviments busquen el benestar de «només una part de la població» i que, per justificar-se, creen realitats paral·leles com la de relacionar directament delinqüència i immigració. Per desmuntar aquest relat, l’investigador va aportar una dada demogràfica incontestable: “Les dades són clares, els actes delictius són fets en una gran majoria pels homes, i cap discurs no apunta vers aquesta realitat”. (Recuperar la gravació de la jornada «Barris Vius. Barris Segurs«.