La Xarxa d’Entitats pel Padró presenta una web informativa davant de les vulneracions del padró

Notícia CONFAVC/ Badalona, 5 de juny de 2026.– La Xarxa d’Entitats pel Padró va organitzar la tarda del 4 de juny una jornada monogràfica al Casal Comunitari de Sant Roc de Badalona on es van posar de manifest les greus i persistents traves administratives que pateixen part de la ciutadania – sobretot la població migrant- per accedir al padró municipal. L’acte, que va aplegar una seixentena d’assistents —entre activistes i mebres de la FAVBadalona, veïns i veïnes de Badalona —, va servir per denunciar de forma unànime el bloqueig d’aquest dret bàsic per part de determinades administracions, unes pràctiques que les entitats titllen directament de polítiques públiques «aporofòbiques i racistes». Durant la jornada, es va exigir un compromís real i efectiu, «no només sobre el paper», a les formacions polítiques per aplicar el Pacte pel Padró de Catalunya.

“Fa 25 anys que el país està creixent i cal preguntar quines polítiques s’han fet per preparar i per reforçar els serveis. Per això és de vital importància que el padró registri a totes les persones que viuen en el municipi i així posar els recursos al servei de les persones”, va clamar amb contundència Montse Santolino, de l’equip de Lafede.cat , fixant el marc de les reivindicacions de la tarda i com el fet que el padró s’utilitzi per les administracions locals com una eina d’exclusió, forma part d’un «marc internacional» de polítiques raporofòbiques, com el mateix Pacte sobre Migració i Asil de la Unió Europea, un mirall de les polítiques antimigratòries de la UE.

La trobada va servir per constatar que, malgrat que fa un any es va signar el Pacte pel Padró de Catalunya, la realitat sobre el terreny en molts municipis dista molt del compliment legal. A través de testimonis punyents i dades recollides per les entitats presents, es va demostrar com l’accés a aquest registre s’ha convertit, a la pràctica, en una eina d’exclusió social i segregació per part de diversos ajuntaments, alguns dels quals «ignoren per passiva o activa» el marc legal vigent  i no garanteix l’accés universal en els casos sobretot, de vulnerabilitat habitacional.

Una nova web contra l’opacitat de l’administració

L’acte va arrancar amb la presentació formal del nou portal digital de la plataforma: xarxapelpadro.cat. Aquest recurs neix amb el propòsit fonamental d’informar de manera detallada la ciutadania sobre un tràmit que hauria de ser purament administratiu —demostrar on resideix un veí— i que s’està utilitzant indegudament com a barrera d’exclusió.

A través d’aquesta nova web, s’expliciten els requisits vertebrals per empadronar-se – que només seria un registre documental del domicili on s’habita, independentment de la tinença-, definits com un dret i una obligació tant per a la ciutadania com per a les administracions segons la Llei 7/1985. També es detallen els terminis temporals que la llei atorga als ajuntaments per respondre a les sol·licituds i quines alternatives té el veïnat en cas d’incompliment institucional. El portal posa especial èmfasi en els supòsits de vulnerabilitat habitacional (com ara persones sense domicili fix o rellogades), situacions en què molts consistoris exigeixen requisits extra completament arbitraris i contraris a una lectura garantista de la llei.

Debat: Per què els ajuntaments incompleixen la llei?

El nucli de la jornada va consistir en una taula rodona, moderada per la periodista badalonina Sara Muñoz, on representants de diverses entitats socials que acompanyen persones vulnerabilitzades van desgranar com la denegació del padró destrueix la possibilitat de tenir una vida digna i genera una severa desigualtat d’oportunitats, especialment cruenta entre el veïnat migrant.

Pepa González, vicepresidenta del Fòrum de Síndics i Síndiques Locals de Catalunya, va voler recordar la naturalesa d’aquest registre: “El padró no és un favor que ens ha de fer cap administració, és un registre que han de complir els ajuntaments i el seu personal”. En els mateixos termes es va expressar Sònia Lacalle, advocada de Càritas Catalunya i experta en la matèria, qui va matisar que si bé l’empadronament no «atorga» els drets —ja que aquests són inalienables a tota persona—, la realitat és que el padró “facilita el seu exercici” indispensable en el dia a dia, com l’accés a la salut o l’educació.

Un dels grans problemes detectats és la manca de traçabilitat del racisme administratiu. Marc Borràs, investigador social, va alertar sobre aquesta opacitat: “Els obstacles al padró estan invisibilitzats; no hi ha dades perquè en el periple per accedir al padró no s’obté ni un certificat conforme t’has intentat empadronar. Això serviria per saber què fa realment cada municipi”. Finalment, Ferran Moreno, membre de Badalona Acull, va aterrar la denúncia al municipi amfitrió fent palesa la llista d’espera burocràtica: “Les dificultats comencen ja en la impossibilitat de demanar cita prèvia, que en molts casos no es dona fins a tres mesos vista”.

L’acte va cloure amb el crit unànime de les entitats integrants de la Xarxa clamant a les administracions locals que compleixin la llei senzillament per dignificar la vida de totes les persones que conviuen als nostres pobles i ciutats.

• Web oficial: https://xarxapelpadro.cat/

La Xarxa d’Entitats pel Padró està formada per: aFFaC, Amnistia Internacional Catalunya, Càritas Catalunya, CONFAVC, Coordinadora d’ONG Solidàries de les Comarques Gironines i de l’Alt Maresme, Coordinadora Obrim Fronteres, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), Fedaia, FEPA, Fundació Ficat, FòrumSD, Lafede.cat – Justícia Global, Observatori DESCA i Pasucat.