Victòria per la dignitat humana: la regularització de les persones migrants

Notícia CONFAVC | Barcelona, 2 de febrer de 2026.- «Aquesta mesura és un avenç i una millora en els drets fonamentals de les persones que, fins ara, estaven condemnades a la precarietat i la invisibilitat jurídica». Així de clar s’ha mostrat el teixit veïnal representat de la Junta de la CONFAVC, Pedro Luna, davant l’anunci de l’acord per regularitzar prop de 500.000 persones immigrants a l’Estat Espanyol.

Per a la Confederació, la mesura és un acte de justícia que permetrà a milers de veïns i veïnes sortir de l’exclusió de la Seguretat Social i de l’explotació laboral sense contracte. 

Des de l’entitat veïnal volem agrair explícitament la tasca de la “Plataforma Regularización Ya”, impulsora d’una ILP que va recollir 700.000 signatures i que va ser bloquejada sistemàticament per l’extrema dreta al Congrés.

«Que la proposta es tramiti finalment com un reial decret és una victòria de la societat civil, ja que permet esquivar el boicot dels xenòfobs i l’aritmètica parlamentària que impedia avançar en drets humans», s’afirma des de l’entitat veïnal.

Un dic de contenció davant la deriva reaccionària

La CONFAVC destaca que aquesta regularització arriba en un moment crític de deriva reaccionària i xenòfoba, tant a casa nostra com en l’àmbit internacional. L’entitat assenyala que l’ascens de l’extrema dreta i els seus discursos d’odi estan posant en perill real la convivència als nostres barris. 

Aquesta situació es veu agreujada pel mirall de les polítiques de l’administració Trump als EUA, on la «guerra contra les persones migrants» ha culminat en tragèdies com la mort a trets d’un manifestant a Minneapolis.

Davant d’aquest escenari, l’entitat veïnal demana a les administracions:

• Garantir el dret al Padró: L’entitat exigeix que s’aturi la vulneració d’aquesta llei a molts municipis catalans i de l’Estat, un tràmit bàsic que encara avui es nega a molts col·lectius vulnerables.
• Polítiques d’arrelament real: Que la regularització vagi acompanyada de recursos per garantir que tothom pugui accedir a drets bàsics de salut, educació i treball digne.
• Protecció de la cohesió social: Un compromís ferm de les institucions per combatre el racisme institucional i els discursos que fracturen la pau social a les comunitats veïnals. 

«Encara queda molta feina pendent», recorda Luna des de la Confederació, tot i confiar que aquest pas permetrà redreçar les polítiques públiques per posar la dignitat humana al centre, sense excepcions per origen o situació administrativa.

Junts, amb la bancada dretana  que paralitza l’escut social

Tanmateix, aquesta fita històrica s’ha vist entelada per l’actuació d’alguns partits al Congrés. El president de la Confederació, Jordi Giró, ha qualificat d’«irresponsabilitat social» la derogació del decret de l’anomenat ‘escut social’ amb els vots de PP, Vox i Junts.  Recorda que CIU va aprovar fa 11 anys la Llei 24/2015 a través de la qual a Catalunya sí que està vigent la protecció legal contra desnonaments – en algunes circumstàncies- i els talls de subministrament energètic, que ara Junts nega a la ciutadania vulnerable de la resta de l’estat espanyol.

«Mentre celebrem que mig milió de veïns i veïnes guanyen drets, veiem com la pinça de la dreta i l’extrema dreta treu d’altres de bàsics: no podem permetre que famílies vulnerables siguin desnonades perquè no poden pagar la despesa energètica o l’hipoteca», ha etzibat Giró.

Segons els col·lectius en defensa de l’habitatge, fins a 60.000 famílies poden perdre casa seva per culpa de la caiguda de la moratòria

L’anomenat «escut social» era un conjunt de mesures legislatives d’emergència dissenyades per protegir els col·lectius més vulnerables davant situacions de crisi econòmica o inflació. Segons la informació recent, la seva derogació per part del Congreso de los Diputados implica la pèrdua de proteccions clau en tres àmbits fonamentals:

Habitatge i subministraments bàsics

Aquest era el pilar destinat a evitar que les famílies perdessin la seva llar o es quedessin sense serveis essencials per falta de recursos:

• Prohibició de desnonaments: Impedia l’execució de llançaments per a persones en situació de vulnerabilitat acreditada sense una alternativa habitacional i si els immobles pertanyien a grans tenedors ( més de 10 immobles). 
• Tall de subministraments: Prohibia a les companyies elèctriques, d’aigua i de gas tallar el servei per impagament a les llars vulnerables. 

A Catalunya la LLEI 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. protegeix davant dels talls de subminstraments energètics a famílies vulnerables.  No en el cas dels desnonaments, ja que el PP va recórrer al Tribunal Constitucional i aquesta protecció sobre les famílies vulnerables amb un lloguer social obligatori  si el propietari era un gran tenidor (bancs, fons voltor o grans empreses) va caure.

Les pensions

L’escut social proposat en una «Llei òmnibus» també  incloïa mecanismes per garantir que les rendes més baixes no perdessin capacitat de compra davant l’augment del cost de la vida:

• Revalorització de les pensions: Garantia l’increment de les prestacions dels jubilats per ajustar-les a la inflació.