Un nou conseller de Salut, un nou pla d’urgències. Ha passat a ser un clàssic. Aquest arriba amb la primavera, quan semblava que el fred s’havia acabat i la memòria, suposadament fràgil, dels usuaris hauria oblidat la vergonya que suposa que durant mesos els malalts hagin estat, estiguin, “tirats” pels passadissos dels hospitals, una vergonya també nacional com el nou pla. Sí que és cert que val més això que no que el pla sigui que ens fem d’una mútua.

Però aquesta vegada no serà així perquè els centres continuen dia a dia amb malalts als passadissos, tot i que ja no hi ha grip (passa vírica –definició ben trobada!- per rebre’n la culpa). És veritat que l’afluència a urgències ha augmentat. Diuen que és per l’augment de l’esperança de vida i per l’augment de la cronicitat, perquè la gent prefereix anar a centres amb atenció més immediata abans que esperar mesos per a la visita al centre de primària, als especialistes o per proves diagnòstiques. ¿És que el tema de l’edat no s’hauria d’haver previst o és que els organismes de planificació no han de planificar? I pel que fa al temps d’espera, ¿no deu ser degut més a la disminució de diners destinats a la sanitat, cosa que ha incidit en la reducció i la precarització del personal? (Seguir llegint).