Comunicat FAVBarcelona.-El més colpidor de trobar-se en un indret on centenars de persones intenten vendre el que tenen sobre la manta no és l’impacte econòmic que té aquesta activitat en la ciutat, un impacte magnificat per alguns sectors comercials. El més colpidor és que et trobes amb la punyent realitat d’unes persones condemnades a malviure per l’únic fet de no ser ciutadanes. Aquest cara a cara es dóna molt sovint entre dues persones “de fora”: un immigrant i un turista que es troba davant d’una Barcelona que no sortia a les guies.

És sabut per tothom que amb els fenòmens complexos, com el de la venda ambulant, l’actuació estrictament plicial no soluciona els problemes de fons. En alguns punts concrets, com l’avinguda de Joan de Borbó podria, si s’acompanya d’altres mesures, resoldre un problema real sobre l’ocupació de l’espai públic i les molèsties que genera al veïnat. Tanmateix, aquestes actuacions dissuasives només condueixen a la reubicació de l’activitat en altres espais, traslladant el problema sense resoldre’l. Calen mesures de justícia humanitària. 

Tal i com denuncia la campanya “Papers sense contracte”, les persones que es dediquen al “top manta” es troben en un bucle pervers que les condemna a no poder tramitar el seu arrelament social perquè no tenen un lloc de treball, i aquest no està al seu abast perquè no estan regularitzades. Una situació que les empeny, irremeiablement, a sobreviure a través de la il·legalitat, i el “top manta” és, segurament, una de les activitats més dignes que poden fer. (Llegir més)